Neymar, un viatge equivocat a París

Es va separar de Messi per ser millor que Messi i ara, quatre anys després, i al ser eliminat pel Manchester City, sap que es va equivocar, per la qual cosa li encantaria tornar a Barcelona, la ciutat on es va sentir feliç i al Barça, al qual va trair en aquell estiu que va canviar la història el seu palmarès europeu donant continuïtat a la MSN al costat de Leo i Luis Suárez, companys d’atac en el camp i amics fora de la gespa. Però Neymar va volar a França, la cinquena Lliga d’Europa després d’Anglaterra, Espanya, Alemanya i Itàlia, per convertir-se en el número u, però ja ha descobert que sense Messi no existeix la felicitat completa. Per això, gairebé suplica tornar, tot i que el Barça no tingui ni un sol euro per finançar tan costosa repatriació, malgrat que només li queda un any de contracte amb el París SG, sabent el brasiler des de la gèlida i plujosa nit de Manchester que la Champions li torna a ser esquiva. Ha sondejat el Barça aquesta possibilitat de reclutar-lo per molt que no tingui la capacitat financera que exigeix una operació d’aquest nivell, per la qual cosa només la complexa via de l’intercanvi de jugadors podria aplanar aquest camí. Queda, a més, aquest conflicte judicial encara obert entre Neymar i el club blaugrana, amb litigis i demandes per resoldre, que enterboleixen el panorama. A més, el París SG, danyat per tanta i tanta derrota a Europa, no vol desprendre’s de les seves estrelles, tot i que ha comprovat que els dos jugadors més cars del món (222 milions per Neymar i 180 per Mbappé) no li han donat el títol més desitjat: una Champions. Trofeu que Neymar no aconsegueix des de Berlín 2015. Quan era blaugrana. Quan tenia Messi i Suárez al seu costat. Tampoc Leo l’ha tornat a besar, símptoma que la traumàtica separació els va danyar tots dos. Fa sis anys, Neymar estava al podi dels tres millors del món. Va guanyar Messi la seva sisena Pilota d’Or, va quedar segon Cristiano i va acabar tercer el brasiler. Ajornat el guardó del 2020 per la pandèmia, l’última referència del premi de France Football es remunta al 2019 quan no va aparèixer ni a la llista de 30 candidats a causa que va viure, segons la revista gal·la, «un any negre» entre diverses lesions, sancions i problemes diversos que el van portar, sense èxit, a voler tornar al Barcelona. El viatge de Neymar, completat ja el quart capítol, ha sigut equivocat perquè al camí ha dilapidat el període de maduració necessari per arribar definitivament al cim. I en la ruta fins al seu trànsit amb el Brasil, com va quedar demostrat en el Mundial 2018 de Rússia, també li ha sortit malament. Ell ho sabia gairebé des de les primeres setmanes en què va abandonar el Camp Nou, com així ho va fer saber els seus antics companys, els mateixos que va enganyar. Aquell famós «es queda» de Piqué és l’exemple més mediàtic. Té Neymar 29 anys i el seu valor de mercat, segons Transfermarkt, ha descendit fins als 100 milions d’euros. Lluny, molt lluny dels 222 milions que va desemborsar el París SG l’agost del 2017 per executar la clàusula i alliberar-lo del Barça. Ni un xut a porta en 90 minuts Aquest descens és obvi perquè el seu contracte expira el juny del 2022, per molt que el brasiler volgués rescindir-lo ara mateix, dolgut i amargat com se’l va veure a l’Etihad, incapaç de trencar el solidari i col·lectiu pla de joc dissenyat per Guardiola. En la panoràmica de l’eliminatòria està també fotografiat Neymar que sempre és, però mai acaba de ser el que és. Un dels millors jugadors del món. Tot i que mai hagi traspassat aquesta frontera per seure a la taula amb Messi i Cristiano, els únics i veritables amos del futbol mundial en l’última dècada. Va començar amb energia, electricitat i dinamisme el brasiler al Parc dels Prínceps amb dos xuts a porta en tan sols 13 minuts. Els primers del doble duel amb el City. Primers i últims perquè no va fer treballar Ederson en els 167 restants. Ni amb Mbappé a París. Ni sense el lesionat Mbappé a Manchester. Acabats els 90 minuts de la tornada, Neymar no havia xutat ni una sola vegada a la porteria ‘citizen’. Ni ell, ni ningú de l’equip de Pochettino. Va quedar engabiat el brasiler, castigat per la penúltima pitjor nota del diari ‘L’Equipe’, que li va donar un 3, igual com Florenzi, només superats tots dos per l’«invisible» Icardi, «el nou que no va aportar res». «Egocèntric i catastròfic» Com va titular el prestigiós rotatiu francès, Neymar va descarrilar. No va ser en la Champions del 2018 ni la del 2019, sacsejat per lesions sense fi, va aparèixer sense cap brillantor a la final perduda del 2020 amb el Bayern de Munic, el més a prop que ha sigut mai d’abraçar la Champions. Ara, el 2021, se’n va sense xutar a porta a l’Etihad, frustrat, per exemple, amb aquesta sèrie de regats estèrils, frenats per Zinchenko i Stones, que van celebrar tots dos com si haguessin marcat un gol. Fins a quatre xuts va bloquejar el City el brasiler, que no va fer ni treballar Ederson. Impotent va acabar l’«egocèntric i catastròfic» Neymar, com el va qualificar France Football, convertit en un passiu espectador de la gloriosa nit de Mahrez, punt final del City de Guardiola després de marcar els dos gols que li van llançar d’Europa. Descarrilat el tren de l’equip parisenc falta saber ara la via que escollirà davant el dilema que marcarà el tram final de la seva carrera. Tornaria al Barça amb els ulls tancats. Però el Barça no té diners per finançar-lo, per molt que d’aquí 13 mesos quedi lliure, per molt que fa uns mesos ja digués que es veia jugant amb Messi la temporada vinent. Però no va dir on.

Neymar, un viatge equivocat a París

El brasiler, després de la separació amb Messi, no ha sigut capaç de portar el PSG a la conquista de la Champions

Li encantaria tornar al Camp Nou per retrobar-se amb Leo, possibilitat meditada pel Barça, que no té la capacitat financera per al retorn

El més llegit