¿Per què el Barça té ara la Lliga a l’abast?

Queden cinc jornades, sis per al Barça, i hi ha quatre equips separats per tan sols tres punts. La Lliga ha entrat en una dimensió desconeguda, vivint un pols pel títol que no es recordava des de fa 37 anys quan llavors els punts valien dos i no tres com ara. La lluita pel títol s’ha comprimit de tal manera que l’excel·lent carrera inicial de l’Atlètic, que va arribar a tenir 12 punts d’avantatge, s’ha ampliat a Madrid, Barça, si guanya dijous al Granada serà el nou líder, i Sevilla, el convidat inesperat. Encara mana l’equip de Simeone, amb 73 punts, però s’ha desplomat, com va quedar demostrat amb la seva sonora caiguda a San Mamés contra l’Athletic. Per darrere apareix el desconcertant Madrid de Zidane (71), que ha cedit dos empats (0-0 amb el Getafe i 0-0 amb el Betis), que li han fet perdre força. Després hi ha el Barça de Koeman (71 punts i un partit menys), autor d’un prodigiós 2021 a la Lliga i el sòlid Sevilla de Lopetegui (70 punts), recompensa a la feina ben feta. ¿Per què l’Atlètic ha caigut? Perquè ha sentit el vertigen del lideratge en el pitjor moment possible. Ho tenia tot a la seva mà. Era amo del seu destí gràcies a una espectacular primera volta del campionat, on va arribar a disposar de 12 punts d’avantatge sobre el Barça i el Madrid. Però, a poc a poc, l’equip de Simeone ha anat perdent els trets de vitalitat i fortalesa que desprenia el seu joc. Hi ha una causa futbolística. Ja no és tan sòlid ni ferm com abans. I hi ha també una causa mental. N’hi ha prou amb veure, per exemple, l’últim mes de Lliga on només ha guanyat tres partits (Alabès, Eibar i Osca, tots equips implicats en la lluita pel descens) dels sis que ha disputat. Va perdre amb el Sevilla (1-0) i Athletic (2-1), a més d’empatar amb el Betis. «¿El més important en aquest final de Lliga? El mental és clau. No en tinc cap dubte. Cap» Simeone, tècnic de l’Atlètic Tot i que els primers indicis d’aquesta crisi blanc-i-vermella ja es van percebre en aquell doble duel amb el Llevant on només va treure un punt de sis. Les lesions i l’impacte de la Covid-19 (Joao Felix, Dembélé, Lemar i Herrera van donar positiu en només una setmana) han minat la seva plantilla, que vivia a l’inici dels gols de Suárez, la ductilitat tàctica de Marcos Llorente i de la seva granítica defensa, fonamentada a les mans d’Oblak. Ara, per una raó o una altra, ja res és igual per a Simeone. A qui el gol que li ho complica tot, el cop de cap d’Iñigo Martínez va arribar, precisament, després d’un córner. A pilota aturada va empatar l’Atlètic amb el gol de Savic. A pilota aturada va perdre l’Atlètic, enredat en una costa avall que ni imaginava a l’inici. Simeone ja no ha d’exercir només d’entrenador sinó també de psicòleg perquè el grup que lidera ha perdut l’autoestima. Se sent vulnerable. «¿El més important en aquest final de Lliga? El mental és clau. No en tinc cap dubte. Cap», ha reconegut el tècnic, reclamant «equilibri emocional» per sostenir-ho. «Qui l’executi millor i el desenvolupi millor estarà més a prop de guanyar». ¿Per què el Madrid s’ha despistat? Perquè continua viu a la Champions. Però no dona per perduda la Lliga. Encara, no. Malgrat que ha cedit quatre punts en una setmana amb dos empats amb què no comptava: Getafe i Betis. Creia l’equip de Zidane sortir impulsat de la seva victòria al clàssic, però s’ha enredat, sobretot, amb la seva falta d’eficàcia. El Madrid té la mirada posada a Europa on està a dos partits (eliminar el Chelsea) de tornar a jugar una final. I això que Zidane ha hagut de treballar en la precarietat més absoluta, sacsejat per les baixes, sense tenir, per exemple, en el moment clau de la temporada a Sergio Ramos, que és més que un capità per als blancs. «No crec que se’ns hagi escapat la Lliga. Ens ha faltat alguna cosa ofensivament. La Lliga no està sentenciada» Zidane, tècnic del Madrid Però a la Lliga, més enllà d’aquestes dues ensopegades de l’última setmana, el Madrid havia arribat a una velocitat de creuer que li permetia (i li permet) continuar somiant amb el títol perquè no perd des del passat 30 de gener quan el Llevant es va emportar el botí dels tres punts de Valdebebas (1-2). Són 13 partits sense doblegar el genoll, amb nou victòries i aquests quatre empats. «No crec que se’ns hagi escapat la Lliga. Són dos punts perduts. Cal seguir. Ens ha faltat una mica ofensivament. La Lliga no està sentenciada. És difícil jugant cada tres dies. Passi el que passi, lluitarem fins al final. El nostre inici de partit ha sigut complicat. No vam estar gaire fins a dalt», va proclamar el tècnic francès després d’estavellar-se contra el Betis de Pellegrini. «Queden cinc jornades. Falta molt, falta molt», va assegurar Zidane, convençut que tindrà un moment per enganxar-se al campionat, pendent, això sí, sempre del desenllaç de la semifinal europea amb el Chelsea, un doble duel que tindrà incidència directa en la Lliga. ¿Per què ha reaccionat el Barça? Perquè Koeman ha trobat la tecla d’un sistema que l’ha fet ajustar les peces que abans tenien una vida pròpia i desordenada sense res que els unís. Perquè ha sumat 46 punts de 51 de possibles cedint només un empat a casa (1-1 amb el Cadis, el penal de Lenglet a l’últim moment) i la derrota al clàssic (2-1 contra el Madrid), que li semblava allunyar del títol. Però els blaugrana han sabut superar aquests inconvenients agafats a la millor versió de Messi. I Leo no ha estat sol. Si no apareixia el 10, emergia la figura de Griezmann, decisiu en el triomf sobre el Vila-real, i l’omnipresència de Frenkie de Jong, ja transformat en un dels líders del rejovenit Barça, on La Masia (Mingueza, Araujo i Ilaix) ha adquirit un rol protagonista. «És un gran pas cap al títol. Cada victòria és un pas endavant. L’equip té ganes de fer alguna cosa gran» Koeman, tècnic del Barça Té gol l’equip de Koeman. No té un nou fix, però té molt més gol que cap dels altres tres candidats al títol. El Barça suma 76 gols, mentre l’Atlètic, amb 60, és qui més se li acosta. El Madrid només ha marcat 56 gols i el Sevilla, amb 49, és qui millor sap rendibilitzar aquesta escassa producció ofensiva. «És un gran pas cap al títol. Cada victòria és un pas endavant. Cada partit és difícil. Hem reaccionat bé al seu gol, creant ocasions. Hem estat cansats a la recta final, però hem defensat bé», va reconèixer Koeman després del valuós triomf sobre el Vila-real. I el Barça, moribund a l’agost, relinquit al desembre, és amo del seu destí després d’haver guanyat una Copa del Rei que ha tingut un efecte balsàmic. Si guanya dijous s’enfila al cim de la Lliga en el que seria un gir inesperat, gairebé cinematogràfic, després de quatre desconcertants mesos inicials. «L’equip té ganes de fer alguna cosa gran», va exclamar Koeman. ¿Per què el Sevilla és candidat? Perquè és l’equip més equilibrat dels quatre. I més coral perquè no viu d’una sola estrella sinó de l’harmonia que ha construït Lopetegui. Ha sabut esquivar l’impacte de l’eliminació copera contra el Barça. Aquell doble duel en què l’equip de Koeman, tant a la Lliga (0-2 al Sánchez Pizjuán) com a la Copa (3-0 a la pròrroga al Camp Nou) va danyar l’estabilitat del projecte dirigit per Monchi des dels despatxos i pel tècnic basc des de la banqueta. A partir d’allà va renéixer, tot i que, ja de manera immediata, va patir una altra clatellada al camp de l’Elx (2-1), la seva última derrota al campionat. Després, el Sevilla ha traçat un camí ferm, amb set victòries en vuit partits. Només va empatar amb el Valladolid. O sigui, 22 punts de 24 de possibles. La millor prova que va saber resoldre aquesta eliminació copera, el títol que tenia més a prop fins que s’ha unit a la lluita per la Lliga. «El mèrit és brutal, acabar quart dues temporades seguides no ho havia fet mai el Sevilla. ¿Ara? Anem amb l’ambició de fer una cosa històrica» Lopetegui, tècnic del Sevilla Ja té la feina feta. Està classificat per la pròxima Champions. Li han sobrat cinc jornades. «El mèrit és brutal, acabar quart dues temporades seguides no ho havia fet mai el Sevilla», va reconèixer Lopetegui després del seu triomf sobre el Granada, que el manté amb totes les opcions de lluitar pel títol de lliga. ¿I ara? «Ara digueu el que vulgueu. Anem a cada partit amb la màxima ambició que és el que fem sempre. Seguim amb aquesta il·lusió i aquesta ambició de voler fer una cosa històrica», proclama el tècnic de l’equip andalús, amb una capacitat agonística impressionant. Sis d’aquests set triomfs han sigut per la mínimes. ¿Per què la jornada 35 pot decidir el títol? Perquè s’enfronten els quatre candidats en dos duels directes. El Barça rep l’Atlètic al Camp Nou i el Madrid tindrà la visita del Sevilla a Valdebebas. Dos partits decisius per entendre el futur del campionat. Els blaugrana han de jugar abans al seu estadi aquest dijous amb el Granada i després viatjar a Mestalla per enfrontar-se al València. L’Atlètic viatja a Elx abans de presentar-se al Camp Nou. El Madrid, pendent de la Champions, s’enfronta a casa a l’Osasuna, després li arriba el Sevilla i acaba amb dos viatges consecutius a fora (Granada i Athletic) abans de tancar la Lliga a Valdebebas contra el Vila-real. I l’equip andalús, amb tres partits al Sánchez Pizjuán (Athletic, València i Alabès), només jugarà fora amb el Madrid i el Vila-real, un altre desplaçament complicat com pot donar fe el Barça, a qui li va costar guanyar a l’equip d’Emery. El calendari dels 4 aspirants

¿Per què el Barça té ara la Lliga a l’abast?

L’equip de Koeman firma un superb 2021 (46 punts de 51 de possibles) i seria líder si guanya al Granada dijous

L’Atlètic desaprofita una renda de fins a 12 punts i el Madrid no es rendeix en una luita a la qual s’uneix el Sevilla

El més llegit