La Superlliga és veure Messi a cada partit

És el club més elitista que hi ha al món perquè només té un membre. Va ser ell que el va fundar fa més de tres lustres i ningú està autoritzat a accedir a un lloc tan selecte. Viu sol, menja en una taula diferent i no reparteix invitacions a ningú. El Leo va fundar el club de Messi. O quan la Superlliga és veure jugar el Leo cada partit, sense adonar-se’n de si t’estàs jugant un títol (va ser elegit dissabte passat el millor jugador de la final de la Copa) o de si camines perseguint l’Atlètic en la lluita per una Lliga que semblava una meta impossible fa tres mesos. La ruïna per als altres és no tenir el 10, un patrimoni del futbol que està disfrutant el Barça des que Rijkaard el va bressolar al Camp Nou. Onze dels 12 clubs fundadors de la Superlliga mai han disfrutat d’aquest privilegi. I Florentino Pérez, el president que va maquinar la trama d’aquest desafiador i ambiciós projecte, del qual no es desenganxa Joan Laporta, mai ha tingut aquesta sensació que els culers fa anys i anys que gaudeixen. Assistir, abans a la grada, ara, per la pandèmia, davant de la televisió a un espectacle únic. A un jugador que per si mateix és una Superlliga perquè reuneix tot el que busca la indústria: compromís amb el joc, màgia, tot el que busca l’espectador, i capacitat per generar negoci des d’aquest infrangible i etern amor a la pilota. De somriure en somriure De somriure en somriureTot el que requeria Florentino per activar el botó nuclear de la Superlliga i enviar la UEFA a la paperera ho simbolitza Messi, un individu que va provocar un tsunami futbolístic amb només 37 minuts amb una exhibició de trets des de fora de l’àrea, transformat en un franctirador. En només tres minuts, el travesser de la porteria de David Soria es va estremir amb un imponent cop amb l’esquerra, el pròleg de la tempesta. La pilota, capritxosa, va entendre que era millor botar sobre la mateixa línia, eludint-li el gol a Leo escopint fins i tot la calç. Però això va enfurismar el capità blaugrana, que no para de somriure des de fa mesos, dolgut com estava perquè aquest tret mereixia la recompensa del gol. Un premi que va arribar quatre minuts més tard. Tot i que abans es va establir un bonic diàleg entre Busquets i Messi, dos vells amics. Bonic perquè l’1-0 va néixer d’un monumental passi del centrecampista, com si fos la rèplica de Guardiola. Una assistència que va esquinçar el Getafe amb delicadesa i dolçor detectant els invisibles moviments de Messi despullant l’estructura defensiva dibuixada per Bordalás. Busi el va deixar sol i amb la pilota, pacient, esperant l’arribada del Leo, que va ser empès en la seva carrera per Djené, el central. Ni així es va donar per vençut perquè volia tornar-li al travesser el gol que li havia pres. Pitxitxi, amb 25 gols Pitxitxi, amb 25 golsA partir d’allà, el capità va rubricar 37 minuts que eren, en realitat, el vídeo de presentació que no va fer la Superlliga, presentada clandestinament. Sis trets, quatre a porta, dos al pal (un al travesser, un altre al pal dret) i va aconseguir dos gols. I ja porta 25 gols i és el Pitxitxi del campionat, malgrat que va començar el curs deprimit per aquell burofax que va enviar a Bartomeu. Construïda la seva obra, va servir el córner que va rematar Araujo. Una nit de Superlliga més per a Leo: no només va fer els dos gols sinó que va repartir una assistència i fins i tot li va regalar el penal a Griezmann perquè es reconciliés amb el gol.

La Superlliga és veure Messi a cada partit

En els primers 37 minuts del partit, el capità va firmar sis rematades, quatre a porteria, dos al pal i dos gols

L’astre va assistir Araujo en el 4-2 i va cedir el llançament del penal a Griezmann en el temps afegit

El més llegit