El Barça va ser l’últim a firmar a la Superlliga

La Superlliga ha vist la llum pública de manera furtiva: un diumenge a les 12 de la nit a Europa, el continent al qual importa. No, en aquesta ocasió l’horari no estava condicionat per l’audiència xinesa ni per l’obertura de la Borsa de Nova York. Va ser a les 12 de la nit per agafar desprevinguda la UEFA, tot i que no va ser així: l’organisme futbolístic es va avançar amb un comunicat preventiu anunciant multes i sancions als actors del Grup dels 12. Fa anys que aquest grup gesta el projecte de la Superlliga. El motiu pel qual no es va presentar al gran públic era que estaven esperant la resposta definitiva del Barça. El sí del Barça. La firma de Joan Laporta que no va arribar, física i realment, fins dissabte, tot i que el dirigent supeditava la inscripció definitiva a l’aprovació de l’Assemblea de Compromissaris que no té data de convocatòria, s’efectuarà quan hagin conclòs les quatre auditories encarregades per la nova junta directiva. Reunits tots, inclòs el Barça, només faltava fer el pas. Es va fer, es va voler fer, poques hores abans que el Comitè Executiu de la UEFA presentés la reforma de la Champions League a partir del 2024. Una data massa tardana, «quan ja estarem morts», va dir Florentino Pérez, doble president del Reial Madrid i de la Superlliga. Una altra intervenció clandestina, a les 12 de la nit de dilluns, sense la formalitat ni la grandesa que correspon a les altes i luxoses pretensions de la competició. 🧐 "La SUPERLIGA AYUDARÁ al BARÇA" 🗣️ "No me costó CONVENCER a LAPORTA" FLORENTINO PÉREZ responde a @quimdomenech en #ChiringuitoFlorentino pic.twitter.com/e8vJyKZbAQ — El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) 20 de abril de 2021 Des del 2017 Se sabia des del 2017 que els clubs reclamaven un canvi a la Champions i que els més poderosos s’anaven confabulant per presentar una alternativa. Se sabia també, des del 28 d’octubre, que el Barça era de l’olla. El va revelar Josep Maria Bartomeu el dia que va presentar la seva dimissió per no afrontar la moció de censura. Bartomeu va anunciar que havia firmat els requeriments per participar en la Superlliga, una competició que «canviarà, de manera extraordinària, les perspectives dels ingressos dels pròxims anys.» Aquest és un dels motius de l’acceptació del Barça. Amb un deute asfixiant de 1.173 milions llegat per Bartomeu i la brutal reducció d’ingressos per la pandèmia, la injecció immediata de 350 milions per la mera adscripció a l’acta fundacional era un atractiu irrefusable. D’altra banda, en el barcelonisme sempre ha pesat la renúncia dels seus gestors dels anys cinquanta a afegir-se al projecte de la Copa d’Europa, al qual sí que es va abraçar el Reial Madrid, que va guanyar-ne cinc títols consecutius sobre els quals ha fonamentat la seva llegenda. El sentiment que no ens pot tornar a passar va sobrevolar per la sala de reunions del Camp Nou. Però el Barça estava predisposat i era plenament coneixedor del projecte de la Superlliga des del primer dia. Florentino Pérez veia poc menys que inviable activar-lo sense la participació del Barça. La unió dels dos eterns rivals projectava una sensació de força i convenciment impagables per als altres. El retard s’ha degut al procés electoral blaugrana. Sense veu ni president D’octubre a març, el Barça no va tenir president. Carles Tusquets, el president de la Comissió Gestora, no tenia capacitat decisòria sobre això. Molt menys els candidats. Joan Laporta va expressar les seves reticències al gener. «Estic obert que me l’expliquin», deia a la campanya, entre la prudència exigida per una iniciativa que naixia a l’esquena de la UEFA, sabent que provocaria una reacció contrària de l’estament –«des del 2003, amb el G-14 ja es contemplava i no va acabar sortint»– i la voluntat de «mantenir les essències del futbol perquè no ens carreguem el futbol i el negoci». Laporta preveia que si la Superlliga no fructificava seria perquè la UEFA s’avindria a negociar. Conèixer l’ingrés de 350 milions el va ajudar a obrir les orelles. El campió de la Champions de la passada campanya, el Bayern de Munic, només podia obtenir un premi màxim de 82,2 milions pel títol, abans del percentatge del pool de televisió. A Laporta l’hi han explicat els presidents i els dos directors generals del Barça, el sortint Òscar Grau i l’entrant Ferran Reverter. El director general era el representant de mínim nivell de qualsevol club en les reunions del G-12 on conjuminaven la Superlliga i negociaven el seu futur funcionament. Però el president blaugrana tenia altres prioritats des que va entrar a Sant Joan Despí el 8 de març, l’endemà de vèncer en les eleccions. La més important d’aquestes prioritats era acostar-se a la ciutat esportiva per transmetre el seu ànim a tots els equips professionals, començant pel de futbol i el Barça B. I partir de llavors, juntament amb els acostaments a Lionel Messi per obtenir la renovació del seu contracte, es tractava de conèixer la situació real del club. La seva junta directiva ha activat quatre auditories temàtiques. El dossier de la Superlliga, més elaborat des de fa anys, l’ha inclinat a donar el sí. Sobretot quan va llegir les xifres que ingressarà el Barça fins i tot abans de trepitjar la gespa.

El Barça va ser l’últim a firmar a la Superlliga

El procés electoral va retardar l’adhesió blaugrana a un projecte emparaulat per Bartomeu que Laporta va supeditar a l’aprovació de l’assemblea de compromissaris

Florentino esperava el sí del seu homòleg, conscient que la unió Barça-Madrid projectava una sensació de força impagable

El dirigent barcelonista va prioritzar quatre auditories temàtiques per saber la situació real del club abans de donar el sí

El més llegit