El descontrol viscut durant l’última època de la gestió de Josep María Bartomeu, que s’ha escenificat en l’explosió del ‘Barçagate’ o ‘Bartogate’, però que no és, ni de bon tros, el seu desastre més notori; la sobtada aparició de la pandèmia, amb els seus devastadors efectes sobre l’economia mundial i les nostres vides; el protagonisme impensable de Carles Tusquets al capdavant de la Comissió Gestora per un temps molt superior al previst i un intervencionisme que ha deixat parats els treballadors del club i la interminable campanya electoral, que s’acabarà amb una votació pocs dies abans de que havia previst Bartomeu, ha deixat un Barça sacsejat, amb un deute monstruós, sense gairebé recursos, sense diners a la caixa i amb els seus 1.800 treballadors en nòmina (520 de fixos) esgotats, temorosos, desencisats i intuint que, si el president entrant no s’afanya, probablement no els pugui pagar a final de mes.