1.– Mbappé, sí; Messi, ni rastre
Va governar el partit amb tal autoritat que Mbappé no només va esclafar el Barça, sinó que també es va carregar Messi. Més enllà dels seus tres gols, va quedar el domini de l’escena per part del davanter francès. Es va colar entre la defensa blaugrana amb excessiva facilitat i va conquerir el partit des de tots els àmbits. Primer, amb el seu prodigiós regat a l’1-1; després, amb l’astúcia d’un caçador de gols a l’1-2 abans de consagrar-se rubricant un còmode contraatac amb un xut meravellós.
2.– Sense cap defensa
Tot just començar el partit, Mbappé va abandonar la banda esquerra per esquinçar la defensa blaugrana pel centre guanyant l’esquena de Dest. Va ser el primer avís en què el davanter del PSG va intimidar de tal manera el Barça que, al final, es va sortir amb la seva. I va arribar el gol en una jugada en què Mbappé es va moure, de nou, cap al centre per deixar el carril esquerra a Kurzawa, el lateral.
Va cavalcar en solitari perquè no el va seguir Dembélé, el veritable origen del gol del PSG, perquè va permetre a Kurzawa disposar de tot el temps del món per preparar la jugada que va embellir després Veratti amb un preciós toc abans que Mbappé es mogués dins de l’àrea del Barça com si estigués joguinejant al jardí de casa seva.
El problema no va ser la superba rematada, sinó com de fàcilment va arribar la pilota al jove geni francès, mentre el Barça acumulava defenses a pocs metres d’un batut Ter Stegen. Batut i desolat Ter Stegen. Molts defenses que semblaven transparents davant l’enorme talent de Mbappé.
3.– Ni amb Ter Stegen
Fins a tres parades, totes tres decisives, va firmar Ter Stegen. Primer a Kean, després a Kurzawa i després, de nou, a Kean. Però va rebre tres gols, incapaç de sostenir el pànic generat pel dinamisme incontrolable de Mbappé. Els altres xutaven però qui agitava, de veritat, era el davanter líquid. No estava fix enlloc, però apareixia per tot arreu. Inicialment havia de moure’s per la banda esquerra, però era una mentida. Una mentida futbolística, perquè va provocar tant perill que el meta alemany va haver de multiplicar-se en la seva feina. Ni les mans de Ter Stegen van poder evitar un altre desastre europeu. Un més.
4.– Condemna a pilota aturada
En una sola nit es van veure totes les disfuncions defensives que han castigat el Barça de Koeman durant aquests mesos. Primer perquè no va saber detectar l’arribada dels laterals del París SG (Kurzawa a l’1-1 i Florenzi a l’1-2), la profunditat del qual va despullar els blaugrana. Encara faltava la tradicional falta lateral que castigava la desídia, perquè Kean, que pràcticament va rematar sol a l’àrea petita, va ser defensat amb la mirada. Així va permetre que el conjunt de Pochettino adquirís un còmode avantatge perquè el Barça no es va refer tàcticament de l’empat de Mbappé.