El disc dur de Xavi

A dalt del tot hi ha Xavi. Al cim de la piràmide del projecte esportiu que ha vingut elaborant Víctor Font en els últims anys. Un treball que s’ha intensificat des de fa més de 12 mesos quan el panorama de les eleccions es veia més que factible. Amb la dimissió de Bartomeu, l’octubre passat, aquest grup, que tutela Xavi des de Doha, ha accelerat per tenir-ho tot a punt el 7 de març. Si Font guanya les eleccions. 1.- Juli López: «L’estendard és Xavi, però al darrere hi ha d’haver un engranatge que funcioni» Juli López seria el director esportiu general. És de Granollers, com Víctor Font. D’aquí prové la seva connexió inicial. Germà de Gerard i del tristament desaparegut Sergi, la Montserrat Caballé del Mini Estadi, un dels talents més grans que ha donat la Masia. Juli era central i va transitar primer pel Barça, després pel Valladolid, Mallorca i Alabès abans d’acabar la seva carrera al Terrassa. Després, submergit en un exitós projecte empresarial, es va desentendre del futbol. És com si se l’hagués engolit, fins que Font el va citar a un dinar per explicar-li que havia creat un ambiciós pla. Volia ser president del Barça i el necessitava al seu costat. «El meu perfil seria un enllaç més entre el consell directiu i l’estructura esportiva», apunta Juli, que assumeix que li tocaria exercir un càrrec que no ha existit en la història recent del club. Seria el director esportiu general. «L’estendard és Xavi, però darrere hi ha d’haver un engranatge que funcioni», recalca l’executiu, entossudit a traçar noves línies de treball en un Barça antiquat, que ha viscut del personalisme dels seus presidents, especialment en l’última època. No seria Juli un perfil similar al de Txiki Begiristain, tampoc com el de Zubi, Robert, Pep Segura, Abidal, Planes... «Hi ha d’haver aquell engranatge en equip. ¿El meu paper? Que hi hagi sempre una gestió eficient de totes aquestes estructures, sempre de la mà del CEO econòmic. Però no depenent d’ell», recalca Juli, recordant que «canvia el model de governança dins del club i canvia també la presa de decisions amb estructures més simples i més horitzontals» per «agilitar la gestió». És un organigrama que ja tenen altres clubs europeus i que busca, sobretot, segons recalca l’executiu, que els directius «no intervinguin en les decisions del dia a dia». Fa ja set anys que Font va anar a buscar Juli. «El que a tu t’agrada és crear equips», li va dir el llavors precandidat. «I això és el que vull que facis al Barça, visualitzar les persones que tinguin la idea del club i el model del Barça, amb el talent necessari». 2.- Tito Blanco: «Fa mesos que Víctor i Juli tenen a la seva carpeta jugadors per fitxar» Va estar al Barça B coincidint, precisament, amb l’arribada de Cruyff al Camp Nou en aquell tempestuós estiu del 1988. Després, Tito Blanco va desenvolupar una llarga carrera per les carreteres secundàries del futbol (Toledo, Albacete, Terrassa, Numància, Extremadura, Jaén, Múrcia, Llevant, Alacant i la Nucia) abans d’asseure’s en un despatx. La seva última experiència va ser la direcció esportiva del Llevant. No va coincidir amb Xavi al camp, tot i que Tito ja el va conèixer quan visitava el vestidor del Camp Nou. Llavors, exercia de vicepresident de l’AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) en l’època en què la presidia Luis Rubiales. Ara, Tito fa més d’un any que està connectat, gairebé diàriament, amb Juli. I Juli en permanent connexió amb Xavi. «La meva feina seria posar a disposició de Jordi Cruyff, com a director esportiu, la llista de jugadors que hem rastrejat. I després, és clar, passar-ho a Xavi perquè decideixi», explica el que seria secretari tècnic del Barça si Font s’imposa en les eleccions del 7 de març. «Tenim una base de dades molt àmplia, amb tota la informació necessària perquè la presa de decisions sigui àgil». Tito també té el seu propi grup de treball, que ho filtra tot abans que l’informe definitiu arribi a la taula de Xavi. Per darrere, recorda l’executiu esportiu de Font, existeix una exhaustiva tasca d’investigació. Tant temps trepitjant centenars de camps com mitjançant també del visionament audiovisual, recopilant una voluminosa memòria, que conté «10.709 informes corresponents a la temporada 19-20». Cada analista elabora un expedient detallat al màxim, cosa que permet fins i tot al màxim responsable, en aquest cas Juli López, «saber en tot moment on és l’‘scouting’ i quin partit o jugador segueix. És com un GPS per conèixer tots els nostres moviments diaris, inclòs si veiem un nen de futbol set en qualsevol camp». L’anàlisi, sosté Tito, és fonamental per després «crivellar bé» en la decisió final. «Vam veure, per exemple, 1.874 partits, 406 en directe i 1.468 per la televisió. De totes les competicions espanyoles, de Primera a futbol base i, per descomptat, tots els altres grans campionats del món». Són més de 12 mesos buscant «talent» per al Barça en un escenari de delicada situació econòmica. «Vam fer rastreig de jugadors que acabaven contracte el 2021 i des de fa mesos Víctor i Juli tenen informes a les seves carpetes dels que es podrien fitxar. Amb Xavi es parla només de l’aspecte esportiu». 3.- Joan Vilà: «Hem de tornar als orígens i cal picar pedra, molta pedra» «El talent està molt bé, però si només ens fiem del talent, serem un equip més». La veu serena de Joan Vilà, l’home que va entrenar Xavi a la Masia, acabat d'arribar de Terrassa, sona ferm, amb l’autoritat moral i futbolística que li atorga ser, al costat de Paco Seirulo, un dels pares de la metodologia de joc blaugrana. «Si alguna cosa ens va identificar i ens va fer diferents, més enllà del necessari talent individual, que sempre ha tingut el Barça, és la nostra manera de jugar. La nostra idea. És el que ens dona el confort perquè fa fort l’equip i així és molt més fàcil que el talent sorgeixi a través d’aquesta idea», proclama Vilà, a qui Font li ha atorgat, si guanya, clar, la responsabilitat de l’àrea de metodologia del club. «Ni Xavi, ni Messi, ni Iniesta, ni cap haurien rendit en cap altre entorn tant com han rendit al Barça», afirma amb contundència. «La idea els ha potenciat. A ells i al seu talent», precisa dolgut perquè en l’últim lustre el club ha anat abandonant els seus principis fonamentals. «Amb aquesta idea, els jugadors joves poden créixer i fer encara molt més fort l’equip. Clar que hem de tenir els millors de fora, però el gruix ha de ser de casa, d’aquí, per donar consistència i, sobretot, la identitat. Els de fora ens donen el seu talent». Abandonat el camí inicial, el que va marcar Cruyff a finals dels 80, insinuat al seu dia per Laureano Ruiz, i extraviat ara el club, Vilà proposa una fórmula senzilla. «Hem de tornar als orígens», recorda, assumint alhora la necessitat de començar des de molt avall. «Cal portar els jugadors amb talent i treballar molt després amb ells. Parlem de Pedri, per exemple. Té una naturalitat innata, però s’ha de treballar i evolucionar. No es fa ni a juvenils ni a Barça B, en això soc molt crític». No serà un camí fàcil. «Cal picar pedra, molta pedra. Ja vam estar 25 anys picant pedra. Si no tens una idea, vas fent voltes. Això és el pitjor per a un club», alerta Vilà, que recorda, a més, que «els fruits no surten d’un dia per l’altre».

El disc dur de Xavi

El candidat ha dissenyat un ampli grup de treball sota la supervisió de l’excapità blaugrana

El tècnic de l’Al-Sadd fa un any que tutela tota l’estructura des de Doha

Juli López assumiria el rol d’enllaç entre la directiva i l’àrea esportiva

Tito Blanco, que exerciria de secretari tècnic, té un voluminós dossier de jugadors

Joan Vilà assumiria el control de la metodologia del club per tornar als orígens de l’estil de joc

El més llegit