El gener decidirà el futur del Barça. El futur esportiu per a l’inestable projecte de Koeman i, per descomptat, el futur immediat del club amb l’elecció del nou president el pròxim 24. L’home que haurà de pilotar la delicada reconstrucció d’una institució que ha entrat en una imparable decadència esportiva, acompanyada d’una terrible crisi econòmica, agreujada, a més, per la pandèmia, pendent també del del futuro de Messi, que pot anar-se’n on vulgui. I gratis.
Corbes sense parar en un mes que arrenca avui amb la visita a l’estadi de l’Alcoraz per mesurar-se contra l’Osca, el cuer de la Lliga, i que tindrà després el pas per les urnes per dipositar el vot que permeti escollir el successor de Josep Maria Bartomeu, el dirigent que no va saber sostenir l’excel·lència esportiva després que el trident (Messi-Neymar-Suárez) li donés el triplet, amb Luis Enrique a la banqueta, i les eleccions del 2015. Però ni va poder esgotar el seu mandat, claudicant amb la seva dimissió després de la força d’un vot de censura que ni tan sols va necessitar activar-se per desallotjar-lo de la llotja.
Lliga, Supercopa, Copa
Lliga, Supercopa, CopaNo hi haurà dia tranquil per a un club que viu instal·lat en la provisionalitat. Tant al camp, on escruta qualsevol detall de Messi per saber si encara li queda una mica de fe en el Barça, com fora, on s’avivarà la campanya preelectoral, obsessionats com estan els vuit aspirants (Laporta, Font, Benedito, Freixa, Rousaud, Vilajoana, Farré i Fernández Alà) a superar la primera frontera d’obtenir les 2.257 firmes necessàries per convertir-se ja oficialment en candidats.
Hi ha dos mons cohabitant en aquest Barça que no ha superat el trauma de Lisboa. El de Koeman, que s’enfronta a un mes on es juga la Lliga (hi ha cinc jornades en 28 dies, tres només aquesta setmana vinent), un títol per disputar (la Supercopa d’Espanya) i un altre torneig que treu el cap sense marge d’error. És la Copa del Rei, on una fallada t’envia a casa a la primera.
«Hi ha gent mentidera. Però jo soc una persona realista i no podem dir que guanyarem la Lliga. Però això no vol dir que no lluitarem per guanyar», va remarcar el tècnic. A l’altre món, hi ha la cursa electoral, amb promeses de noms que són gairebé utòpics (Haaland, Mbappé) perquè el club, com va recordar Carles Tusquets, president de la Comissió Gestora del Barça, no en tenia ni per pagar salaris per la qual cosa va haver d’acordar amb la plantilla diferir l’import d’aquests sous en els dos pròxims anys. Són 122 milions en retribucions fixes i uns altres 50 milions més, aproximadament, en bonificació.
Messidependència
MessidependènciaDe corba en corba viatjaran aquests dos Barças, supeditats de passada que vagi marcant Messi fins al mes de juny, per molt que Koeman aparenti tenir calma. O, almenys, ho intenti. «No hem d’estar nerviosos amb el futur de Messi. Ell ja va dir que diria alguna cosa a final de temporada. Cal respectar la seva decisió», va argumentar el tècnic, que recupera avui l’estrella per jugar a El Alcoraz una vegada va superar les molèsties que tenia al turmell. Per això, va causar baixa contra l’Eibar. «El veig bé, alegre, amb ganes», va sostenir l’entrenador, admetent, això sí, una evidència que no pot ocultar a ningú.
«Sí, sí que hi ha una mica de Messidependència. Però és una cosa que ja hem vist en aquests últims anys. Veia que l’equip no jugava bé i Leo després el resolia. Per alguna cosa, és el número u del món», va afirmar el tècnic. El problema és que ni tenint el millor li dona per competir amb l’Atlètic («no, no em penedeixo d’haver deixat anar a Suárez», va dir Koeman) i el Madrid. «No podem perdre un partit més si volem lluitar per la Lliga», va afegir l’entrenador, l’única veu que s’escolta en el silenciós Camp Nou en els últims i depriments mesos.
Koeman sap que hauria «de reforçar» la plantilla. Si no ho fa «és per un tema de diners del club». I avisa els jugadors amb qui no compta perquè vagin buscant equip aquest hivern. No va donar noms. No calia perquè parlava, i sense citar-los, de Riqui Puig, Aleñá, Umtiti, Junior... «Tenim un pla, però és el nou president qui ha de decidir», va dir el tècnic. Tot i que l’únic pla per sobreviure és guanyar l’Osca.