El Barça perd la dignitat a Europa

Una vegada havia guanyat la Juventus al Camp Nou i aquella victòria va precipitar les eleccions del 2003, quan manava la junta accidental d’Enric Reyna en un club ruïnós. La segona arriba tard a un club arruïnat: ja hi ha la Gestora que mana Carles Tusquets i fixada la votació per al 24 de gener. No va provocar el 0-3 l’eliminació de la Champions com llavors però sí que ha soscavat (més) els fonaments que mirava de construir Koeman, febles ja per lafalta de consistència de l’equip.

El camí perfecte de la Champions atenuava les crítiques de la Lliga, però la imatge oferta ahir a la nit va deixar l’equip despullat i a la intempèrie, tremolant de fred i de por davant el cru hivern que s’acosta i que acabarà cap als encreuaments de vuitens. Amb la segona plaça, el Barça es va condemnar a aparellar-se amb el Bayern, el Liverpool, el Chelsea, el Dortmund, el City...els millors. Esgarrifa només de pensar-ho després de veure el patètic Barça, sense vergonya ni dignitat, apallissat en joc, en actitud, en treball, en il·lusió, en velocitat...

Final a la imbatibilitat

Allò de menys va ser que acabés una bonica ratxa de 38 partits d’imbatibilitat a casa. El Barça gestava des del 2013 un rècord (34 victòries i 4 empats) que va començar després d’una humiliant derrota davant el Bayern i va acabar amb la Juventus, igual de vergonyós tot i que l’equip actual és molt inferior a aquell. Aquest no sap ni jugar.

Obligada pel seu desig de fugir del segon llocs,la Juventus va sortir a buscar el resultat. Marcar dos gols exigia ambició des del principi. Es va trobar, a més, amb un Barça dubitatiu, sobretot perquè la derrota de Cadis va deixar ferides en l’ànim. La pressió dels italians va accentuar els dubtes, i només va faltar un inexistent penal perquè l’onze de Koeman comencés a tremolar com un flam.

Va voler la pilota, que és el que sol passar en situacions angunioses, i quan no existeix un líder en la construcció del joc, que és el que passa, una personalitat acusada que contagiï els seus companys. No ho és Messi, que decideix i executa en benefici de tots, però no encoratja ni motiva.Pjanic i De Jong no tenen ascendència ni pes; un per nou i l’altre per inconstant, i Trincao i Pedri, a les bandes, no estan per manar, sinó per aprendre. Tan poc volien la pilota, tan poc es movien, tan ben marcats estaven tots, que fins i tot Dest va cometre una falta traient de banda.

Messi al capdavant

Fins que Messi va retrocedir per armar una mica de joc mediat el primer temps el Barça era un parrac en mans de la Juve per l’evidentíssima inferioritat numèrica. El problema es va traslladar llavors a la davantera, on Griezmann (després Braithwaite) caminava vigilat pels tres centrals. Sobraven tots tres. Ningú va trobar el nou en tota la nit.

Vestit amb un 4-4-2, Pirlo va ensenyar a Koeman com eixamplar el camp perquè el joc ofensiu guanyi en fluïdesa i apareguin els espais. Cuadrado va separar Alba de Lenglet i per allà podia colar-se amb facilitat la Juventus perquè Pedri i De Jong no tancaven. Elprevisible joc del Barça–ja saben, totes les pilotes passant per Messi jugant pel front de l’àrea, sense un desmarcatge ni un pas vertical va facilitar molt la fase defensiva de la Juve i l’ofensiva: n’hi havia prou amb recuperar la pilota per llançar-la aMorata i Cristiano, que van arrencar targetes a tots els centrals blaugrana.

La imprescindible intervenció de Koeman en el descans va tenir un efecte fugaç: un xut de Messi. ImmediatamentLengletla va tirar per terra amb una mà instintiva que certificava el desastre. Amb el 0-3 semblava impossible que el Barça pogués recuperar res. Ni el marcador ni la dignitat.

Fitxa del partit

22:53

FINAL

FC BARCELONA 0 - 3 JUVENTUS

Otra noche europea para el olvido. Y lo que espera por delante. Sin capacidad de reacción y una defensa floja cambiante, el Barcelona ha perdido el liderato del grupo y en la próxima ronda se verá las caras con Bayern, City, Liverpool, Chelsea, Dortmund o PSG.