¿Per què aguanta Bartomeu?

Estic convençut que deu estar passant-ho malament, però alhora resisteix molt bé la pressió. Té molt aguant. Ho ha demostrat tots aquests anys», destaca una persona que ha compartit taula de directiva amb Josep Maria Bartomeu. És una idea que es repeteix al voltant de la seva figura. La resistència. Però una cosa és la capacitat de suportar les variades tempestes que es precipiten sobre la butaca presidencial del Camp Nou i una altra entendre per què s’entossudeix a continuar en el càrrec després que gairebé 20.000 socis firmessin pel seu enderrocament. I no només això. ¿Per què fa servir maniobres clarament dilatòries sobre la votació de censura? Bartomeu sembla decidit a esgarrapar dies, aguantar una mica més, ja sigui apel·lant per un grapat de firmes a la Guàrdia Civil o encomanant-se a les limitacions que imposa la pandèmia. Tots els terminis s’esgoten: si fan falta de 10 a 20 dies per fixar una data per a la moció, s’estira fins als 20. ¿La reunió de la junta directiva per decidir com a grup si dimitir o no? Posposada una setmana. Des de les oficines del FC Barcelona es fan constants referències al sentit de la responsabilitat del president blaugrana. No deixar el club, en un context de tensió màxima de tresoreria per la Covid, en mans d’una gestora que pot tancar però no posar en marxa mesures dràstiques que fan falta per encarar un curs complex. «Vol abans que res deixar resolt el tema de la retallada salarial abans d’anar-se’n; és crucial compassar les despeses amb els ingressos», diu una font del club. La retallada afecta tots els empleats del FC Barcelona, però a ningú se li escapa que la viabilitat de l’entitat passa per rebaixar significativament els sous dels futbolistes. Feina dura. «És una cosa que ha de fer ell. Ja se’n va, així que no té peatges pendents amb els jugadors», assegura una altra persona del seu entorn. Es tracta de tancar carpetes abans de buidar els calaixos, i l’Espai Barça en sembla un altre, a la vista de com s’ha promocionat recentment. En la junta encara per convocar Bartomeu i la seva pinya de directius decidiran si sotmetre el seu càrrec al referèndum, que si res ho impedeix hauria de ser el 31 d’octubre i l’1 de novembre, o anar-se’n pel seu propi peu. «Vol escoltar el que pensa tothom», insisteixen del seu entorn. «Sap el que pensa més o menys cadascú, però fa falta debatre-ho entre tots». Emili Rousaud, que va abandonar recentment la junta arran de l’escàndol de les xarxes socials, pensa que ara mateix «no té res a perdre. El seu nivell de popularitat és nul. Potser pot remuntar i necessita temps. Tinc la sensació que està pensant com quedarà la seva imatge una vegada sigui fora del Barça. És una suposició», assenyala l’empresari, que encara sospesa la idea de presentar-se a les eleccions. La dilatació a les decisions definitives obre un arc de teories. «A ningú li agrada que el tirin per la finestra i potser es resisteix, per orgull, a anar-se’n així, de forma abrupta. No ho sé, és la meva interpretació», aporta sobre Bartomeu un executiu del club que li vol bé. No obstant, els opositors només veuen en la indissimulada recerca d’una pròrroga raons per malpensar. L’impulsor de la moció de censura, Jordi Farré, sospita que després d’aquesta resistència numantina hi ha una voluntat de guanyar temps tant sí com no per quadrar números. «Cada dia que passa per a ell és vital per arreglar temes de l’economia i és un mal senyal per al club». Rousaud discrepa. «És igual quan se’n vagi: en qualsevol moment es pot procedir a una ‘due dilligence’». No crec que amagui res». Farré explica que tenia esperances que, malgrat que el president blaugrana s’hagués «enrocat», acabaria dimitint. «Fins que va anar a la Guàrdia Civil creia que ho deixaria. Però si ha fet alguna cosa tan a la desesperada és que vol arribar fins al final», comenta el precandidat. «Allò de la Guàrdia Civil ha fet molt mal a molts socis». Farré sospita que pot ser el deute del club, que ell xifra en més de 1.100 milions. Víctor Font també veu el rerefons econòmic en la reticència de Bartomeu a llançar la tovallola. El precandidat de Sí al futur creia al principi que el mandatari ho feia per poder tancar comptes i guanyar temps perquè es pogués preparar «alguna candidatura més o menys afí». Però amb el pas dels dies cada vegada està més convençut que la primera part és la clau. «Hi deu haver alguna raó de molt pes perquè s’aferri tant a la cadira. És difícil d’explicar racionalment. Hi deu haver una cosa important». Per sentit de la responsabilitat ho hauria de deixar. No té sentit ni per a ell ni per al club que segueixi. Si posés els interessos del club per davant faria un pas enrere». Després d’assenyalar que li consta que Bartomeu ha reconegut que ha pensat a deixar-ho, Font posa l’exemple de la negociació de la rebaixa salarial que es vol plantejar als jugadors. «Amb la relació que té amb Messi, ¿com el convencerà perquè s’abaixi el sou?». No té credibilitat». En aquest punt nega que, com assenyala Agustí Benedito, l’únic que canviaria la moció és que s’avancessin les eleccions un parell de mesos. «Si la censura prospera, deixarà de prendre decisions el mes que ve, si no podrà continuar prenent-les fins al 30 de juny. Són set mesos». «Dir això és no explicar la veritat perquè amb un president electe al març Bartomeu no tindria marge de maniobra», rebat Benedito, que es va negar a recolzar la moció de censura. Ningú dels enquestats creu que el president superés la votació. «Té molta gent en contra i molta gent indiferent. Però a favor, molt poca», jutja Rousaud.

¿Per què aguanta Bartomeu?

Persones del seu entorn afirmen que el president resisteix per responsabilitat, però l'oposició sospita del seu afany per guanyar temps

El més llegit