Per primera vegada en molt temps, el Barça s’enfronta a un equip que sembla superior. En les sensacions que emet respecte al seu rival, i també en les xifres que presenten els dos conjunts, perquè reforcen aquesta percepció.

El Bayern ha guanyat els vuit partits de la Champions amb una autoritat incontestable i és el màxim golejador amb diferència. Però ningú surt a un terreny de joc derrotat per endavant, molt menys si es tracta d’un equip gran com el Barça i que disposa d’un jugador com Lionel Messi. 

LA CAPACITAT OFENSIVA

Lewandowski és un 9 que està de 10

Robert Lewandowski està firmant la temporada de la seva vida als 31 anys. Ha sigut el màxim golejador de la Bundesliga, ha quedat segon i Bota de Plata (l’italià Ciro Immobile va marcar 36 gols, dos més que ell) a Europa i és el màxim golejador de la Champions, condició que ningú li traurà, tot alhora. Ja ha fet 13 gols (els mateixos que tot el Barça), i els seus perseguidors amb prou feines acumulen la meitat: El seu company del Bayern, Gnabry; Sterling i Gabriel Jesus (Manchester City) i Depay (Olympique de Lió) n’han fet 6. Messi i Suárez només en sumen 4.

«És un golejador incansable, vaig estar tres anys amb ell i el vaig veure créixer», explicava Arturo Vidal. «És molt difícil comparar-lo amb Leo perquè Messi és d’un altre planeta». «No està a l’altura de Leo», va afirmar Setién.

Lewandowski és el punt final de l’equip, però al Bayern li cauen els gols de les butxaques. S’acosta als 4 de mitjana per partit. La gran virtut del bicampió alemany rau en el fet que ataca amb molts jugadors i a diferents altures. La banda activa per on ataca (preferentment la dreta, el 37%) compta amb el lateral i l’extrem, amb Lewandowski a l’àrea, Müller ocupant una zona depenent del seu company, més l’extrem de l’altra banda i un dels migcampistes. Goretzka és qui s’anima més a sumar-se com a segona línia. El Bayern fa una mitjana de 23 rematades a la porteria enemiga.

L’ORGANITZACIÓ

Sis ataquen, quatre defensen

La improvisació no és una opció que es contempli. Ni en el Bayern ni als equips de mentalitat quadriculada basada en l’organització i l’ordre. L’esquema tàctic de Hans-Dieter Flick (4-2-3-1) és gairebé inalterable. El tècnic va establir com a prioritat que el seu equip estigués coordinat i ben posicionat, amb les distàncies justes. 

Les variacions es produeixen amb els futbolistes. Kimmich és més ofensiu que Pavard, de la mateixa manera que Davies, des de l’altre lateral, exhibeix amb més naturalitat en les incursions ofensives el seu passat com a extrem que David Alaba, el central esquerrà. Alphonso Davies, canadenc de 19 anys, té molèsties a l’adductor. Si no pogués jugar, el substituiria Lucas Hernández, més contingut.

En l’atac d’aquesta banda, Flick pot escollir com a extrem tres futbolistes molt diferents: Coman, Perisic o Coutinho. Gnabry és una altra opció. Cap dels quatre és esquerrà, com sí que ho és Leroy Sané, fitxat per a la pròxima campanya del Manchester City. A Lisboa serà espectador. 

LA PLANTILLA

Rejoveniment més fluid

Ser el màxim golejador de la competició no minva l’eficàcia defensiva. El PSG i l’Ajax (ja eliminat) han encaixat 5 gols, el Bayern, el City i el Barça, 6. Sempre es queden enrere tres dels quatre defenses (el lateral que no ataca i els centrals) i un migcampista. El ràpid replegament del Bayern en la transició evita que es puguin veure en una situació d’inferioritat.

La fortalesa física dels seus components és una de les virtuts que caracteritzen l’equip, que té menys jugadors de trenta anys que el Barça. Set titulars blaugrana depassen aquesta frontera; només cinc (Neuer, Boateng, Müller, Perisic i Lewanwoski) a les files germàniques.

El procés de rejoveniment a Munic ha sigut gradual sense que el compte de resultats (esportius) se n’hagi vist afectat. L’equip no dona els símptomes d’esgotament ni d’autocomplaença que sí que es veuen en el Barça, malgrat que en els dos casos hi ha hagut canvi d’entrenador. Potser també hi influeix la pressió latent que exerceixen des de la llotja de l’Allianz velles figures amb Rummenigge i Hoeness al capdavant.

Una de les habilitats més reconeguda de Flick és la seva inventiva a les accions d’estratègia, parcel·la de què es va encarregar durant la seva etapa en la selecció alemanya. Té a les seves mans futbolistes de bon peu en l’execució i amb centímetres per rematar.