El retrat de Messi: el retrat de la decadència del Barça

Amb prou feines va durar quatre minuts el duríssim i demolidor discurs de la derrota, firmat per un abatut Leo Messi. Quatre minuts i cinc segons que són, en realitat, el retrat de la decadència del Barça, simbolitzat «del gener fins aquí», com va denunciar el capità, cansat d’aguantar el club fins que el club l’ha deixat orfe. La pèrdua de la Lliga, unida a la caiguda davant l’Osasuna, va provocar el manual messiànic que va sacsejar les estructures de l’entitat, comprometent fins i tot el futur de Quique Setién. La caiguda de l’equip ha debilitat de tal manera la figura del tècnic, que ni tan sols el contracte que té (va firmar fins al 2021 amb opció a un altre any) li serveix de refugi perquè la seva relació amb la plantilla també es va fracturar. Primer va ser Luis Suárez qui va posar el focus sobre l’entrenador després de l’empat a Balaídos contra el Celta, on es va començar a escapar la Lliga. Ara ha sigut Messi, que ha recordat unes paraules («ja vaig dir que no n’hi havia prou per guanyar la Champions i ja ni per a la Lliga») per omplir-se de raons davant Setién, que l’havia contradit fa uns mesos afirmant que sí que hi havia qualitat per recuperar el ceptre europeu, una cosa que no s’aconsegueix des del 2015, quan eren els temps feliços del Barça del trident: Messi-Suárez-Neymar. El ‘terratrèmol Leo’ La veu de Messi s’ha convertit en un terratrèmol, la magnitud del qual encara no està calibrada. Cansat que l’equip es vagi desfigurant amb el pas del temps, malgrat l’enorme inversió duta a terme (Dembélé, Coutinho i Griezmann), el capità va apuntar no només al tècnic sinó a l’estructura del club. De dalt a baix. «És una cosa global», va denunciar Messi, mentre el president Josep Maria Bartomeu mantenia aquest divendres una xerrada telefònica amb Setién per saber com estava després de no competir la Lliga amb el Madrid. I amb Europa com a única sortida a una crisi que tornaria el club al 2008, l’últim any en què no es va guanyar, el curs final de Rijkaard i l’era de l’«autocomplaença». Bartomeu té molt poc marge de maniobra. Al juliol està molt pitjor que al gener, quan va decidir prescindir de Valverde i fitxar Setién, a qui va garantir que seguiria davant el Nàpols. Però l’equip es va ensorrar i Messi es va irritar amb el tècnic i amb el president. Josep Maria Bartomeu El nou impuls del president es converteix en un seriós retrocés El nou impuls del president es converteix en un seriós retrocés «Amb Setién volem donar un impuls a l’equip de cara a la segona meitat de la temporada», va anunciar Bartomeu en la presentació del nou entrenador, el 14 de gener passat. «Necessitàvem un impuls», va recalcar amb energia. Però el que ha patit el Barça és un seriós retrocés. Havia perdut un títol amb Valverde (la Supercopa d’Espanya) i n’ha perdut dos amb Setién (la Copa i la Lliga). Queda el quart, la Champions, a partir del 8 d’agost, amb la tornada de vuitens davant el Nàpols, i els auguris no conviden a l’optimisme. Bartomeu, si pogués, tornaria a trucar a Xavi. Tot i que ara ho faria personalment, sense Abidal d’interlocutor. Al president del Barça se li han acumulat els problemes. A la declinant marxa de l’equip s’han afegit la crisi econòmica provocada pel coronavirus que accentua la deficient situació financera blaugrana, i el desgast del Barçagate, diluït pel temps i els efectes de la pandèmia. Sense que s’hagi acabat la temporada més llarga de la història, Bartomeu afrontarà l’última del seu mandat sense cartes guanyadores. Però sense públic a les grades que li transmeti com se sent de veritat el culer. Éric Abidal Éric AbidalUna mala gestió dels noms i dels mercats Dos anys fa del nomenament d’Éric Abidal com a secretari tècnic del Barça. Va substituir Robert Fernández el 2018 i va aterrar després del no de Griezmann, que va ser un sí el 2019. Bartomeu el va triar per millorar la relació amb el vestidor. En realitat, el va escollir Pep Segura, que llavors era la màxima autoritat de la direcció futbolística. I, en efecte, Segura, acomiadat l’estiu del 2019, va reclutar Abidal per la seva condició d’exjugador i la seva vinculació personal amb la plantilla. Si existia, va saltar pels aires al gener, quan va adduir per a l’acomiadament de Valverde que molts jugadors no estaven contents ni treballaven gaire» amb el Txingurri. Messi va sortir al pas i li va respondre via Instagram. Des d’aleshores, no s’ha sabut res d’Abidal, que ni tan sols va anar a Sant Joan Despí amb Bartomeu i Òscar Grau quan van demanar a la plantilla una rebaixa salarial pel coronavirus. Per ell parlen ara els fitxatges fets en quatre mercats (dos d’estiu i dos d’hivern). El seu viatge a Qatar per contractar Xavi com a relleu de Valverde va ser un fracàs. A més de no convèncer-lo, el va acusar d’haver filtrat la reunió. Quique Setién Ni el promès bon joc ni la coartada dels resultats «Només garanteixo que el meu equip jugarà bé», va prometre Setién en la seva presentació. La garantia tenia una lletra petita que ha impedit que es complís. Ni ha jugat bé –una de les acusacions a Valverde– ni s’ha pogut aferrar a la coartada dels resultats per guanyar, a més de títols, temps per modelar l’equip al seu aire. Setién s’ha quedat sense temps i sense la paciència dels que manen al perdre la Copa (eliminat per l’Athletic en l’últim minut a partit únic a San Mamés) i ara també la Lliga. Setién va agafar el Barça líder i el deixarà anar a 7 punts del Madrid. Falta una jornada. L’aturada del coronavirus, lluny de ser un baló d’oxigen per a un equip que s’asfixiava, no li ha donat aire, i en l’esprint final s’ha quedat clarament endarrerit davant el Madrid. Els blancs han guanyat els 10 partits i els blaugrana, només 6. Ni joc ni resultats ni connexió ha tingut el cos tècnic, amb episodis com les irades reaccions del seu ajudant Eder Sarabia al Bernabéu o les insolències dels jugadors quan els donava indicacions. La mà de l’entrenador no li ha rentat la cara al Barça. Leo Messi Denuncia la «falta de ganes» i la pèrdua de qualitat Una de les frases de Messi després de consumar-se la despossessió del títol tenia una dosi d’autocrítica. «Hem sigut un equip molt irregular, molt feble, a qui guanyen per intensitat, per ganes», va dir el capità, assumint la responsabilitat del vestidor. Les ganes com a sinònim de gana surten de cada individu, i en la seva globalitat, el Barça no s’ha mostrat en cap moment com un rival ambiciós i molt menys intimidador. Ha dominat els seus rivals en la possessió de la pilota, perquè aquesta és la seva naturalesa, tot i que mai ha desprès ferocitat en el seu joc. Ni l’últim dia, jugant-se la Lliga davant un relaxat Osasuna. La pressió avançada, un dels símptomes que denoten la voluntat ambiciosa d’un equip, s’ha vist amb comptagotes. Messi s’ha vist eximit d’exercir-la per concentrar-se en –i concentrar– la producció ofensiva. Però amb els 23 gols i les 20 assistències tampoc n’hi ha hagut prou per retenir el títol. A més de ganes ha faltat qualitat, va insinuar Messi, temorós ara que el Nàpols sigui un rival d’envergadura i els elimini de la Champions quan a partir de dilluns, acabada la Lliga, es posi el comptador a zero.

El retrat de Messi: el retrat de la decadència del Barça

La pèrdua de la Lliga unida a la ferotge crítica de Messi posa en perill la continuïtat de Setién a la banqueta

Bartomeu va buscar un impuls amb el relleu de Valverde, però l'equip s'ha ensorrat i ha entrat en combustió

El més llegit