Hi ha Lligues que es guanyen a casa. I aquesta Lliga estranya, inusual, amb les portes buides dels estadis, ¡quina sort va tenir Bartomeu que el Camp Nou estigués desèrtic sense opció a xiulades o pancartes!, li pertany al Madrid. El millor equip després del confinament, firmant una impressionant ratxa de triomfs: 10 victòries en 10 partits, 30 punts de 30 possibles. És la blanca Lliga del confinament. I una derrota que simbolitza el caos blaugrana. Abans de la pandèmia tenia dos punts de renda; ara està set punts per darrere el nou campió.

Retratant així un brillant Zidane, que es va aferrar a la rebel·lia de Messi, però no n’hi va haver prou per impedir la vergonyosa imatge davant l’Osasuna (1-2). Només Leo va tenir la decència i dignitat necessària que demanava la nit en què els blaugrana s’acomiadaven del títol amb un joc paupèrrim i una derrota davant un rival que va acabar amb 10 jugadors.

Els badalls d’Arthur

Però Benzema, el millor d’aquesta Lliga post Covid-19, va marcar els gols del triomf blanc (2-1), mentre el campió va regalar la seva corona amb tal desgana que fins i tot les càmeres de televisió van enxampar badallant Arthur. Ja no és del Barça perquè el club el va intercanviar amb Pjanic, i el brasiler era a la grada amb aspecte somnolent, com si hagués de fer una plàcida migdiada.

La Lliga de ‘Zizou’

Zidane ja té la Lliga que tant volia, la volia fins i tot quan no deixava d’encadenar Champions rere Champions, fins a besar-ne tres en quatre anys. Quan es va acabar el confinament, el Barça va doblegar el genoll massa aviat incapaç Setién de conquistar el seu primer títol i allargar l’hegemonia culer fins a les tres Lligues consecutives, una cosa que només queda a l’abast de l’equip de Guardiola (2009-2010 i 2011).

En la seva revolucionària alineació d’ahir a la nit, el tècnic va dibuixar el que ha sigut el seu depriment Barça d’aquests mesos. Va acabar amb un atac en què Messi, l’estrella dels anys més gloriosos del club, era escortat per un jornaler del futbol com Braithwaite, contractat a correcuita del Leganés, que porta tot el campionat lluitant per no baixar a Segona, quan ja s’havia tancat el mercat d’hivern, i un juvenil de 17 anys (Ansu Fati), que encarna la il·lusió en un futur millor perquè el passat ja no serveix. I el present és desastrós, perduda la Supercopa, perduda la Copa, perduda la Lliga...

Avorrint Messi

Mentre Setién assistia impotent a la nova caiguda de l’equip, desconnectat del vestuari i sense solucions per cosir el grup. ¿Seguirà fins a la Champions? Si es fa cas de la paraula de Bartomeu, no hi ha cap dubte. Però si el Barça acaba fet una pelleringa, com va passar davant l’Osasuna i qui sap si diumenge a Vitòria, el futur del tècnic queda, altre cop, sota sospita.

I això que la Lliga es va perdre, curiosament, quan no hi havia futbol. En els tres mesos de llarg confinament, el Madrid es va articular com un bloc sòlid, amb gana, necessitat de destronar el campió per complaure Zidane, el líder necessari de qualsevol conquesta.

Res d’això va tenir el Barça, tornant a protagonitzar contra l’Osasuna un partit trist, sense cap ànima, deambulant amb el rostre desfigurat. Setién tenia la mirada perduda.

El càntabre es pensava que venia al paradís i ha descobert el caos. Mai va ser qui era. I hi ha, a més, un altre problema molt més seriós que la pèrdua d’una Lliga tan estranya que ni es pot celebrar pel coronavirus.

Estan avorrint Messi. Al camp i als despatxos. Aquest és l’autèntic drama. L’entrenador està confós, l’equip va extraviat en un perillós descens que pot acabar perdent la Champions abans fins i tot d’anar a Lisboa, la directiva no hi és ni se l’espera i Bartomeu, el president, esgota el seu últim any més acorralat que mai, tot i que sense la pressió popular.

¿Messi? Tem pel seu futur perquè cada vegada se sent més orfe i desemparat. Carregant-se diàriament de més raons per pensar que no mereix acabar els seus anys finals així, veient com se li escapen Lligues entre els dits amb un equip que cada any és pitjor que l’anterior, per molts diners que s’inverteixin l’estiu anterior. I així, perdent fins i tot la dignitat va perdre la seva corona.