Josep Maria Bartomeu està desesperat buscant un entrenador per als pròxims sis mesos. El president ja dona per liquidada l’etapa d’Ernesto Valverde, a qui la derrota a la Supercopa d’Espanya amb l’Atlètic li costarà molt més cara que la dramàtica eliminació d’Anfield. Bartomeu no aguanta més a Valverde, i no li importa haver debilitat i erosionat la seva figura en les últimes hores en el club, despenjant telèfons a la recerca d’algú que volgués entrar al despatx del Txingurri.
Llista singular
La llista de candidats a succeir-lo és tan àmplia com heterógenea ja que inclou tècnics de diverses i contradictòries idees futbolístiques. Va de Mauricio Pochettino, extècnic de l’Espanyol i acomiadat no fa ni dos mesos del Tottenham, a Quique Setién, declarat cruyffista, o inesperades vies argentines com Marcelo Gallardo (River Plate) i Gabi Milito (Estudiants de la Plata), a més de recórrer a la Masia representada en la figura de Javi García Pimienta, actual tècnic del Barça B.
Pochettino va arribar a dir que «mai» entrenaria el Barça i que «abans tornaria a la seva granja» de l’Argentina
«Mai entrenaré el Barça, abans tornaria a la meva granja a l’Argentina», va arribar a declarar Pochettino pel seu passat periquito i entossudit com estava a dirigir algun dia el Madrid. Ara, i per desig de Bartomeu, segons va informar RAC-1, se li pot obrir a l’argentí, i de forma absolutament sorprenent, la porta del Camp Nou, necessitat com està de trobar un relleu.
El Txingurri, estupefacte
Però ni Xavi, el jugador amb més partits en la història del Barça, ni Koeman, l’heroi de Wembley que va donar la primera Copa d’Europa al club el 1992 amb el Dream Team, han acceptat la proposta de Bartomeu, un president disposat a entrar ara en la història negativa a l’ésser el primer en fer fora del Camp Nou un entrenador que va líder a la Lliga, empatat a punts amb el Madrid, i que s’ha colat amb solvència a la Champions, sobrant-li fins i tot un partit en el considerat grup de la mort.
El club no ha informat Valverde dels moviments per suplir-lo i s’ha assabentat pels mitjans de comunicació
Valverde, mentrestant, assisteix estupefacte i desconcertat a la crisi majúscula que ha organitzat el mateix club després dels 10 minuts caòtics que li va costar la derrota amb l’Atlètic.
Ningú de la directiva l’ha informat d’aquestes gestions en les quals li estan movent la cadira, però coneix, això sí, tots els seus moviments a través dels mitjans de comunicació. El president, que li havia demanat a l’inici de temporada que rejovenís l’equip per armar un projecte de futur, es veu legitimat per prendre una decisió tan dràstica.
Anoeta, Jiddah...
No ho va fer, curiosament, després de la caiguda de Roma. Ni tampoc després del majúscul desastre d’Anfield. I com fa ara justament cinc anys, Bartomeu intenta a la desesperada un gir rotund en la política esportiva, capaç de firmar fins i tot el primer acomiadament d’un entrenador en el Camp Nou des de gener del 2003 quan Gaspart va fer fora Van Gaal.
«Em sap molt greu per l’Ernesto, no es mereix això» (Guardiola)
Ara, seguint la tàctica gasparista, vol fer el mateix amb Valverde. Si després de la derrota d’Anoeta (2015), el president va fer fora Zubizarreta, el director esportiu, i va mantenir Luis Enrique, però amb menys poder davant de Messi, en aquest hivern (2020), desitja sentenciar Valverde enmig d’aquesta descomunal crisi, nascuda des de l’interior del club.
«Em sap molt greu per l’Ernesto, no es mereix això», va dir Guardiola des de Birmingham després de guanyar l’Aston Villa (1-6). «Empatitzo amb ell perquè em cau de meravella. És un dels millors entrenadors espanyols», va afirmar Luis Enrique. Però Bartomeu ja només escolta Bartomeu.