El capità Sergio Lozano ho va dir ben clar. “¡Que ningú ens doni permorts!”, va proclamar encara dolgut per la derrota del tercer partit aMúrcia. En aquest duel, el Barça va sotmetre el Pozo fins a l’expulsió de l’astre. El KO als penals va posar els blaugrana al caire del precipici, però els homesd’Andreu Plaza  van treure el seu orgull aquest dilluns per tombar el seu rival (3-7) i forçar el desempat, que se celebrarà dissabte (21.00 hores) al Palau. El vencedor d’aquesta última batalla cantarà la victòria.

Existeixen ganes de donar-se una alegria en els dos equips. El Barça no conquista la Lliga des del 2013. Llavors va tancar el seutrienni d’èxitsi es va obrir el desert. És més dura la sequera del quadro murcià, que no aconsegueix el títol des del 2010. L’hegemonia del’Inter Movistar, campió de les cinc últimes edicions, finalitzarà dissabte.

Superioritat blaugrana

Després de la desil·lusió soferta en la Champions, el Barça afrontarà una sensacional oportunitat per tancar la temporada de la millor forma possible. A la seva última Lliga també es va imposar al Pozo a la final. Menys fortuna hi va haver en les tres últimes campanyes, en què el quadro català va sersubcampió. La Lliga passada i l’anterior, precisament, es van escapar en el cinquè partit, disputat a Torrejón. Ara, el Palau ha de ser clau per recuperar el poder. 

No hi va haver gaire història en el quart duel de la sèrie. El Barça va exhibir unasuperioritatsimilar a la de l’estrena (7-2), quan el bloc català vencia per 4-0 en 13 minuts. No es va aclarir tan aviat el camí en aquesta ocasió, però no hi va haver mai dubtes de la victòria blaugrana.

Una volea de Ferrao (m. 3) va obrir el carrusel ofensiu del Barça, que ni tan sols va trontollar al portar dues faltes en amb prou feines 120 segons. Sempre va creure en si mateix el quadro de Plaza, que va anul·lar per complet els referents del Pozo. Ferrao va firmar el 0-1 amb una preciosa acció individual, però Pito va empatar en una jugada d’estratègia, l’especialitat d’equip dirigit per l’argentí Giustozzi.

Amb porter-jugador

Esquerdinha i Santana van acostar el triomf abans del descans, a què es va arribar amb 1-3. El Barça no va baixar el pistó i un Ferrao deslligat va firmar el quart. El colomenc Adolfova ampliar encara més la distància (1-5, m. 26). El Pozo es va llançar a la desesperada amb Miguelín de porter-jugador. Així van retallar distàncies gràcies als gols de Fernando i Andresito, però Adolfo va posar la cirereta amb dues dianes a porta buida.