Sandro Rosell ha pres compulsives notes al llarg dels seus 643 dies en presó preventiva, però el que ha passat aquest matí quan s’ha comunicat a familiars i amics que a la fi podia sortir l’hi han hagut d’explicar. Una escena mereixedora de ser explicada.

L’advocat de Rosell i el del seu company de cel·la, Joan Besolí, han entrat a l’Audiència Nacional abans d’iniciar-se la tercera jornada del judici. Eren poc més de les deu del matí. Als passadissos, altres advocats i familiars s’instaven a si mateixos a mantenir la calma, a ser continguts en la reacció, s’atengués o no la petició de llibertat condicional, que el judici continuava.

De sobte, s’ha obert la porta de la sala i Andrés Maluenda, l’advocat de l’empresari andorrà, ha irromput cridant, agitant febrilment un paper, que era la interlocutòria del tribunal. “¡Llibertat, llibertat!”, ha cridat tan alt com l’hi han permès les cordes vocals. Si un dia convé assaltar un palau, s’ha d’avisar aquest advocat per liderar la marxa. “M’ha recordat un moment de 'Braveheart'”, ha etzibat eufòric el Sergi, germà de l’expresident del Barça.

El que s’ha vist a partir de llavors ha sigut commovedor des de qualsevol mirada. L’estret passadís s’ha convertit en un volcà d’emocions. Abraçades sentides, llàgrimes que es desbordaven, petons, més abraçades... “El que hem passat aquests dos anys ha sigut duríssim”, repetia la Mariona, una de les dues germanes de Sandro Rosell, eixugant-se els ulls.

Els anys perduts

Pel mig s’ha completat la informació. La interlocutòria indica que és una llibertat sense fiança i de caràcter immediat fins a conèixer-se la sentència; s’ha tingut en compte que feia gairebé dos anys que tots dos eren a la presó; se’ls obliga a assistir a totes les sessions del judici, a mantenir-se localitzats i se’ls retira el passaport. L’absència de fiança ha causat sorpresa. Ira continguda també. Pels dos anys perduts. Però els advocats han intentat amb dificultats que no es fessin excessives lectures sobre aquesta falta de fiança. La cautela forma part de l’ofici.

No obstant, l’emotivitat viscuda en aquell moment ha sigut un preàmbul del que vindria després. S’ha reiniciat el judici amb l’interrogatori a dos dels sis acusats que encara no havien declarat. Ha servit per asserenar les palpitacions. De seguida s’ha decretat una aturada. I, mentre al passadís l’entorn dels dos alliberats començava a esbossar les gestions que s’haurien de fer sobre la sortida (qui els recollia de Soto del Real, on dormirien, on soparien), de la sala han emergit Rosell i Besolí. Sense manilles. Lliures per abraçar tots els seus. Desencadenats.

Nova erupció d’emocions. Més llàgrimes. Incomptables abraçades. Moltes frases que sortien de dins. La seva germana li ha posat el telèfon. Era la seva mare. No podia ni parlar. Se li ofegava la veu. Ho ha tornat a intentar. “Demà ens veiem a Barcelona. T’estimo, mama”, ha aconseguit dir amb paraules humides. “Tot el que no he plorat aquests dos anys, ho trec ara, perquè no puc parar”, indicava el Sergi.

“Sandro, avui dormo jo amb tu”, ha cridat algú. Tots han rigut. La seva dona, Marta Pineda, l’ha abraçat fort per darrere. Ha marcat territori. No dormirà, sens dubte, amb Besolí, amb qui ha compartit cel·la tots aquests dies i, com recorda la dona de Rosell, “no han discutit ni un sol dia malgrat estar tancats en una habitació diminuta”.

El judici continua

El testimoni de l’inspector de policia, que és amb qui s’ha reprès el judici, ha posat sobrietat a l’ambient i ha rebaixat momentàniament l’eufòria. Un recordatori que el judici prossegueix i amb acusacions greus, amb peticions d’11 anys de presó per al mandatari blaugrana, 10 per al seu soci andorrà, 7 per a la dona de Rosell i menys per als altres per suposat blanqueig de capitals i organització criminal...

El policia és el testimoni estrella de la fiscalia i les seves respostes són prou vagues i imprecises per remarcar encara més la feliç jornada de tots els acusats i els seus entorns. “Podríem dir que estem guanyant 2-0 i a ells els ha fallat el migcampista que enllaça amb el davanter i que a sobre està lesionat”, diu un dels lletrats provant de forçar un símil futbolístic.

La plasmació del que ha passat aquest matí tindria substància després, quan Rosell i Besolí firmessin a Soto del Real per "fer el ‘check out’”, com diria la dona de l’expresident. Allà han sigut traslladats en cotxe i no en furgó policial, i amb les mans lliures, a l’acabar la jornada judicial. Els familiars els han recollit i se’ls han emportat a un hotel de Madrid. A passar la resta del dia, a abraçar-se més, potser a veure el partit de Copa i a respirar la llibertat proclamada a pulmó net al matí. El judici prossegueix avui.