Ningú sap si l’emprenedor, intel·ligent, savi i guru del comerç electrònic japonès Hiroshi Mikitani, de 51 anys, Miki per als amics, es va fer seguidor del Twitter de Shakira o va ser Gerard Piqué qui li va passar la mà per la cara i es va apuntar a ser un fidel admirador seu en aquesta, diuen, imprescindible xarxa social. La veritat és que, expliquen, la primera vegada que Miki va veure Shakira se li van ennuvolar els ulls. Normal. Com normal és que el gran negoci del Barça i de Rakuten, convertit en patrocinador principal («no en espònsor de la samarreta, no, en patrocinador principal del Barça», matisa sempre Manel Arroyo, el gran aconseguidor), comencés a gestar-se en una de les cases que Miki té escampades pel món, concretament la que té a San José (Califòrnia, Estats Units), entre plats, copes i coberts i acabés (o se celebrés), amb Shakira de convidada, és clar, dimecres passat en una altra taula, la d’un dels reservats del luxós Via Veneto, de Barcelona.
Rakuten, hegemònica al Japó, vol convertir-se en un referent tant a Europa com als Estats Units
L'ACTIVACIÓ DE L'ACORD
Ara ningú parla del futbol com a esport, per més que Messi, Neymar, Suárez, Iniesta, Piqué, Busquets i companyia demostrin cada tres dies que això és un joc i que no sempre es guanya. No només això, sinó que, massa sovint, guanya el dolent al bo, el pobre al ric. El futur acord («ara ve el que s’anomena l’activació de l’acord, és a dir, veure com l’apliquem, controlar-ne les garanties, explicar-ho als jugadors…», assenyala Arroyo) és, sobretot, un gran negoci. Del Barça, que mata un munt d’ocells, gairebé una bandada, d’un sol tret, perquè arracona la malvolguda Qatar («ens han ajudat molt, van acceptar la pròrroga, ens van donar temps i diners per negociar un patrocinador millor i mai ni un dels nostres 47 patrocinadors es van queixar de la nostra associació», segueix Arroyo), lidera el rànquing de patrocini de la samarreta («som els únics que donem xifres, perquè això dels 71 milions d’euros que Chevrolet paga al Manchester United no ho hem vist a cap paper. Estarem, com a mínim, empatats») i, a sobre, comencen a quadrar-los els números en un moment delicat en què acaben de renovar Busquets, Neymar i ja pensen a asseure’s a negociar amb Suárez, Rakitic i, és clar, Messi.
SOCIS CONTRA MILIONARIS
Aquest gran negoci, ara sí, elogiat per tothom, permetrà al Barça evitar el que han driblat les juntes directives dels últims anys: anunciar al soci i abonat que, si vol seguir competint amb el Reial Madrid, Manchester United, Manchester City, Bayern Munic o París Saint Germain, molts d’ells en mans de milmilionaris que no miren la pela (Roman Abramóvitx o els xeics Masser Al-Khelaïtx i Mansour Bin Zaied, per citar-ne només tres exemples), han de rascar-se els diners i pagar més, pel carnet i / o pel seu seient. «Una de les coses més complicades d’aquesta mena de negociacions –insisteix sovint Arroyo– és explicar al teu interlocutor què és el Barça, què significa ser més que un club, propietat de 140.000 socis, que elegeix president cada sis anys i matisar-los que l’acord que firmis haurà de ser ratificat per una assemblea. No és fàcil que ho entenguin, però així és el Barça. Necessites més temps, però, al final, els encanta el Barça i el que representa».
APOSTA GLOBAL
Miki hi tenia molt de guanyat en aquest sentit. No perquè admirés Shakira, que també, sinó perquè tenia una gran necessitat del Barça, cosa que potser no s’ha explicat suficient. Això explica els 55 milions d’euros anuals més bons milionaris. «Mikitani vol menjar-se el món, així de clar», explica Jordi Juste, un dels periodistes espanyols que coneixen millor el Japó i els japonesos, i la tesi doctoral del qual va versar sobre el ressò del Barça en els mitjans de comunicació nipons. «Quan dic menjar-se el món ho dic com el més gran dels elogis, perquè vol que Rakuten sigui una companyia global, de referència mundial i no només japonesa».
El Barça ha fet justícia al reconèixer públicament l'important paper de Piqué en la negociació
El senyor Mikitani, un gran defensor de l’ecologisme, intuïa, potser, que Amazon, tot i haver tingut contactes amb el Barça i haver arribat lluny en les xerrades, no guanyaria. I sospitava que, després de la controvèrsia provocada («guanyada en assemblea, 60 a 30», segueix matisant Arroyo) davant la prolongació del contracte amb Qatar, el Barça no s’atreviria a firmar un acord amb la poderosa AliExpress, passant de Qatar a la Xina, ja que AliExpress és una filial d’Alibaba. Per a Miki, que el Japó s’avancés a la Xina era, sens dubte, tot un èxit d’enorme prestigi.
FRACÀS A ESPANYA
Mikitani, que en la seva aposta global per convertir la seva companyia en alguna cosa més que una empresa japonesa, ha imposat l’anglès com a idioma de referència a Rakuten –això li ha comportat crítiques dels seus compatriotes–, està convençut que el Barça li permetrà, aquesta vegada sí, penetrar a Europa i, molt especialment, als Estats Units.
Mikitani recorda amb dolor el fracàs que va patir quan va voler penetrar a Espanya, el 2014, a través d’aquell divertit «Rakuten es dabuten», del popular cuiner Alberto Chicote. Dos anys després, Miki torna per la porta gran. Per això el diari Nikkei va assenyalar ahir a la seva portada que «Rakuten demostra amb aquest acord que vol ser una empresa mundial».
Per això el Barça, a més a més de justificar el canvi de Qatar a Rakuten com un relleu que l’ajudarà a créixer de la mà d’una companyia que innova en el món digital, en el món on line, en el món de les idees, de la comunicació, sigui perfectament conscient que una de les coses que més li interessen a Mikitani és que aquesta samarreta es vegi a tot el món. «Tenim l’obligació de jugar un partit al Japó, o dos, al llarg de la durada del contracte amb Rakuten», relata Arroyo, «però, sospito, intueixo, que al senyor Mikitani, també li interessarà, i molt, que estiguem als EUA».
Mikitani assesta un cop als xinesos a l'unir la seva marca al Barça, que la difondrà al seu pit per tot el planeta
De la mateixa manera que al propietari de Rakuten li interessa, i molt, que Messi no es mogui del Barça, perquè no hi ha millor esquer que el millor jugador del món. Pot ser, sí, que en l’acord no hi hagi cap clàusula Messi, és a dir, garantia plena que la Pulga no es mourà del Barça, però és evident que club i patrocinador saben que la presència de D10S en aquest negoci,és vital, i per això no és tan desenraonat pensar que una gran part, si no tots, dels diners que Rakuten aportarà anualment al Barça, a partir de la pròxima temporada, vagin a parar a les arques de la família Messi, perquè si la renovació del crac argentí s’intueix que arribarà als 25 milions d’euros nets, la seva traducció en brut són aquests més de 50 milions que aportarà la companyia de Mikitani.
LA RENOVACIÓ DE MESSI
Arroyo no va desaprofitar l’ocasió ahir, en les seves visites matinals a Catalunya Ràdio i RAC-1, per explicar l’acord, que el Barça i el barcelonisme «estan convençuts que Messi renovarà i seguirà entre nosaltres i, no només perquè ell mateix ho ha expressat, sinó perquè el club farà tot el que sigui possible perquè així sigui i perquè sap que no hi ha cap altre aparador millor per a ell i el seu futbol que el Barça».
'Miki' ha sigut criticat 'Miki' ha sigut criticat al seu país per donar prioritat a l'anglès en la seva companyia per sobre del japonès
A la pregunta de si sap si ja han començat les converses amb l’argentí per a la renovació del contracte que s’acaba el juny del 2018, Arroyo va llançar pilotes fora amb un argument irresistible, el mateix que li ha permès guardar el secret durant tantes setmanes sobre qui seria el patrocinador principal del club. «Si d’alguna cosa no estic orgullós és de les filtracions a la premsa que es produeixen de tant en tant; en aquest sentit, és evident que la millor manera que un no pugui filtrar determinades informacions als mitjans és no conèixer-les i, de la mateixa manera que jo no pregunto quins jugadors fitxarem, com està la renovació de Leo o quant guanyarà Ney en el seu nou contracte, tampoc els meus companys de directiva, amb els quals em porto de meravella, em demanaven informació de les negociacions que manteníem amb les companyies que perseguien aquest contracte. No sabent, no pots filtrar».
CELEBRACIÓ AMB SHAKIRA
Hi ha, fins i tot, qui assegura que ni Gerard Piqué (ni molt menys l’encantadora i mediàtica Shakira) sabia en quin estat estaven les negociacions. El central i futur candidat a la presidència del Barça («Gerard viu amb tanta passió el Barça, dins i fora del camp, que, en el futur, pot ser el que ell es proposi», assenyala el vicepresident) va conèixer Mikitani a través del seu amic Jacint Roca, amo de Wuaki TV, adquirida al seu dia per Rakuten Group, i, després d’una trobada al Japó aprofitant una gira del Barça, va organitzar, el juliol del 2015, amb motiu d’una altra gira blaugrana pels Estats Units, el dinar de San Jose (Califòrnia) a casa del magnat japonès. Un any i escaig després, el negoci va acabar en brindis (amb cava) al reservat del restaurant Via Veneto, a prop del Camp Nou.