Acabada la seva presentació oficial, a començaments del mes de juliol, i un cop creuada la porta de la sala de premsa del Camp Nou, ja camí del vestdior -sense focus, sense càmeres, sense micròfons-, va deixar anar una confessió. «Mai m'havien preguntat tant per futbol», va mussitar Ivan Rakitic, l'interior croat nascut a Mohlin (Suïssa) a 92 km de distància de Winterthur, la ciutat on va néixer Hans Gamper, el fundador del Barça a finals del segle XIX. I en a penes tres partits, ni un mes fa que juga al Camp Nou, s'ha convertit en el soci ideal dels seus companys, i s'ha erigit en un pilar de Luis Enrique, que va preferir apostar per l'exjugador del Sevilla, malgrat que això implicarà renunciar al fitxatge de l'ara madridista Toni Kroos.
Rakitic va arribar i des del primer dia es va instal·lar amb naturalitat a la sala de màquines, com si s'hi hagués passat mitja vida. A més no era un lloc qualsevol. Era, i és i serà per sempre, la casa de Xavi Hernández, el centrecampista que més ha transcendit a la història del Barça. I del futbol espanyol. Va arribar el croat amb ganes de menjar-se el món («té fam», va ser el primer que va dir d'ell Luis Enrique), disposat a transformar aquest rol. No hi ha un altre Xavi al Barça. Ni al món. Per tant, toca jugar amb la mateixa idea, però d'una altra manera, va pensar el tècnic asturià.
Per això, Rakitic era l'home ideal. Per això, li preguntaven tantes coses de futbol, i no deixen de preguntarli, a l'exjugador del Sevilla, un registre nou en un sistema tradicional, un factor diferencial per sorprendre els rivals.
MENYS PAUSA, MÉS VERTIGEN
La pausa i el govern gairebé tirànic dels partits que ha donat sempre Xavi és substituït ara pel joc més vertical i dinàmic de Rakitic. La idea es manté, el matís és molt diferent. Per això, Luis Enrique calla quan li pregunten pels nous moviments de Rakitic. Abans, ja va ser amb Guardiola o Tito, els dos interiors del Barça eren més estàtics, més de posició perquè les bandes estaven ocupades pels extrems. Ara, en canvi, les ales pertanyen als laterals (Alves i Alba es projecten en atac) perquè els davanters han de recollir-se per dins -així el tècnic acosta Messi i Neymar a l'espera de Luis Suárez- i els interiors, per tant, estan obligats a assumir altres funcions diferents.
Al Camp Nou, i davant l'Athletic, a Rakitic se'l va veure molt més a prop de la calç que en els dos primers partits. ¿Què buscava Luis Enrique amb aquest detall? «Que li donés una mica més d'aire jugant a la banda. Al centre feia més calor i no li arribava tant l'aire», va afegir el tècnic en broma sobre aquest canvi de rol del centrecampista croat. Canvi fins i tot sobre el Rakitic de l'Elx i del Vila-real, sempre exercint d'interior dret, això sí. «El que busquem ho heu d'analitzar. Ho sento. Tenim variants, el que busquem ho saben els jugadors, ho sabem nosaltres... Però no sóc aquí per donar pistes», va dir.
Acompanyat per l'absoluta confiança de l'entrenador («la seva presència física també ens vindrà molt bé»), ell l'hi retribueix amb un futbol diferent que ha captivat el Camp Nou en a penes 180 minuts. Un parell de setmanes han servit al culer per connectar amb aquest croat, d'ascendència bosniana nascut a Suïssa, que va jugar a Alemanya -va coincidir al Schalke 04 amb l'exmadridista Raúl-, que parla castellà amb un inconfusible aire andalús: Raquel, la seva dona, és de Pino Montano, un humil barri de Sevilla. A ell, quan passejava amb la seva filla Altea per allà, li diuen el croat de Pino Montano
LA MELENA DE BERND
Més enllà de la seva estampa schusteriana -la seva melena rossa al vent galopant per la gespa del Camp Nou evoca l'elegant Bernd dels durs anys 80 del barcelonisme- o del seu impacte immediat en l'equip, tipus Deco el 2004, Rakitic es multiplica. Hi ha, en realitat, més d'un Rakitic. Hi ha el Rakitic guardaespatlles d'Alves quan aquest es desmelena i ni mira enrere. Hi ha el Rakitic assistent personal de Busquets perquè no s'hagi de trencar les cames de tant obrir-les com li passava el curs passat quan el Barça de Tata es fracturava. Hi ha el Rakitic còmplice d'Iniesta. Hi ha el Rakitic de peu fort, delicat i precís, tant en el xut («el míster em demana que xuti des de fora de l'àrea») com en els córners.
Si amb la passada no s'hi arriba, el camí directe, sosté Luis Enrique, també obre defenses molt tancades. Intel·ligent com és, no vol ni pot ni ha de ser Xavi. Rakitic vol ser simplement Rakitic. Un jugador de 26 anys pel qual el Barça va pagar 18 milions, que se sent sevillà i, alhora, sevillista -va plorar al deixar el Sánchez Pizjuán- segueix, mentrestant, en la seva particular reconstrucció. Era mitja punta. Després migcentre, anava d'àrea en àrea. Ara interior...