La Fiscalia demana presó per a una dona per «no vigilar» un nen que va morir ofegat a la platja de Badalona

Els tribunals s’hauran de pronunciar sobre la mort per ofegament d’un nen de deu anys a la platja de l’Estació de Badalona. Els fets van succeir el 20 d’agost del 2020, i l’endemà a les 23.59 h, després d’haver-se-li realitzat maniobres de reanimació, el menor va morir a l’uci pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. En el seu escrit d’acusació, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, la Fiscalia demana dos anys de presó i una indemnització de 116.449 euros per a la dona encarregada de cuidar la criatura aquell dia, el nom del qual respon a les inicials S. N. L’acusada era veïna de l’àvia de la criatura, amb qui el menor convivia, a l’haver mort la seva mare i al viure el seu pare adoptiu a Alemanya per feina. La Fiscalia conclou en el seu relat, dirigit al Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Badalona , que la mort del nen«podia haver-se evitat amb una reacció immediata de l’acusada, la qual no vigilava el menor en el moment dels fets». Aquesta circumstància fa que el Ministeri Fiscal tipifiqui els fets de delicte d’homicidi imprudent, ja que constitueixen «una greu i notable infracció del seu deure objectiu de cura». L’acusació pública també dona per provat que «l’acusada era l’encarregada directa de la cura del menor per delegació directa de la seva àvia», la qual li havia confiat la vigilància de la criatura per passar el dia a la platja. Per sustentar la seva acusació, la Fiscalia dona per fets diversos fets inculpatoris contra l’acusada. Per exemple, el Ministeri Públic assegura que «tenia ple coneixement que el menor no sabia nedar ni havia pres classes de natació». O que «no li va col·locar cap element de flotació i/o protecció al menor». O que «es trobava en una zona elevada en la qual no existia visió directa ni indirecta de la línia de platja on jugaven els menors». O que «l’afluència de banyistes aquell dia era important i que l’estat del mar, del qual l’acusada no s’havia informat, no era l’òptim ni adequat per al bany [hi havia bandera groga pel vent i s’avisava per megafonia]». El dia dels fets, a l’acusada l’acompanyaven també la seva filla menor d’edat; la seva cosina; la seva parella; la seva tia; una amiga de la família; i «5 o 7» menors més, entre ells el mort. Malgrat no unir-los un llaç familiar l’acusada i el petit ofegat, sí que existia «una important relació de confiança entre les dues famílies, les quals es coneixen des de fa més de 15 anys, provenen del mateix país i conviuen al mateix edifici, i és freqüent que anessin junts a la platja», afegeix el fiscal. L’escrit acusatori també dona per provada la intervenció de dos socorristes que van buscar, localitzar i van treure de l’aigua, practicant-li un d’ells posteriorment maniobres de reanimació fins que va arribar el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). La família del menor acusa quatre socorristes Precisament contra els socorristes que van actuar el 20 d’agost del 2020 també pesa una altra acusació, en aquest cas particular, protagonitzada per la família de la criatura morta. Segons el parer del pare i l’àvia del menor, quatre socorristes de l’empresa Proactiva Serveis Aquàtics, vinculada a l’ONG Proactiva Open Arms, també van cometre un delicte d’homicidi imprudent juntament amb la veïna acusada, pel qual els demanen a tots ells una pena de dos anys de presó. En aquest cas, la indemnització de 116.449 euros per responsabilitat civil s’atribueix als cinc acusats solidàriament. En el seu escrit, l’acusació particular mira de provar el nexe entre la mort del nen i una suposada negligència dels socorristes. Per exemple, afirma que una de les vigilants «mancaria de la capacitació i habilitació per exercir aquesta tasca». I que dos més «es trobaven de servei, en el moment d’ocurrència dels fets, al mòdul». En aquesta línia, l’acció acusatòria situa en l’avís d’uns banyistes la via que els socorristes es fessin ressò de l’ofegament, ja que «no se n’havien assabentat o bé en van fer cas omís». La defensa dels vigilants nega la major i demana l’absolució. Sense anar més lluny, un dels escrits de defensa presentat davant del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Badalona es dirigeix a citar circumstàncies que, en cas de provar-se, justifiquen que els vigilants van assumir les seves responsabilitats. Per exemple, que a la platja onejava la bandera groga; que es va activar un ‘codi vermell’; que van facilitar material i van intervenir en les tasques d’animació; així com que les tasques administratives que s’estaven realitzant al mòdul de socorristes entraven dins de l’àmbit d’actuació previst laboralment.

La Fiscalia demana presó per a una dona per «no vigilar» un nen que va morir ofegat a la platja de Badalona

El Ministeri Públic conclou que una veïna encarregada de la cura de la criatura va cometre un delicte d’homicidi imprudent

CONTEXT | Un nen i un home moren ofegats a les platges de Barcelona

REPORTATGE | Banyistes demanen millorar la mobilitat reduïda a la platja de Badalona: «No pararé fins que sigui digna»

El més llegit