«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Va passar el 14 d’agost. L’Albert (nom fictici), de 48 anys i veí de Badalona, va baixar a tirar les escombraries abans de quedar amb un amic i mentre ho feia va notar que algú el tocava a la zona lumbar esquerra al crit de «¡mariconàs de merda!» tal com consta en la corresponent denúncia davant els Mossos d’Esquadra consultada per EL PERIÓDICO. En el moment va mirar de perseguir l’atacant, que va fugir entre els contenidors. Fins que es va adonar que estava sagnant. Mossos, Guàrdia Urbana de Badalona i ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) el van socórrer. El van atendre d’urgència al Centre d’Urgències d’Antenció Primària Badalona, on li van cosir deu punts de sutura i li van posar preventivament la vacuna antitetànica per la ferida d’una arma blanca amb la qual van mirar de fer-li mal. Els informes mèdics consultats per aquest diari acrediten una cicatriu de 15 centímetres que podria haver sigut fatal si l’arma hagués acabat de traspassar la roba de l’Albert, que sol·licita anonimat per aparèixer en aquest reportatge. Fins aquest punt, el relat asèptic dels fets podria suggerir que el cas es tracta d’un succés més. Però no és així. El context determina la seva dimensió social, connectada amb una homofòbia recalcitrant que perdura malgrat els progressos i que va molt més enllà d’una aparent agressió puntual amb arma blanca. «Em van apunyalar per ser gai; n’estic segur perquè ni tan sols em van intentar robar malgrat portar visibles mòbil i cartera», assegura l’Albert a aquest diari amb veu titubejant en una cafeteria de Badalona, a la qual es presenta amb un amic perquè des que el van apunyalar li fa por sortir sol al carrer i està en tractament psiquiàtric. L’Albert, que a més pateix d’un dèficit del 86% en un braç derivat d’un accident laboral que li va causar una incapacitat, ha interposat un total de tres denúncies i està avui protegit per una ordre d’allunyament de 50 metres de distància contra dues persones i una prohibició de comunicació acordades pel Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Badalona, que assumeix les declaracions de la víctima com a «creïbles i versemblants», segons la resolució de la mesura a la qual ha tingut accés aquest diari. El jutge hi explicita que l’ordre es refereix especialment a l’entorn del pipicà del Parc del Gran Sol, en el barri badaloní de Llefià. És allà on es va originar, a l’estiu del 2020, un infern homòfob que dura ja més de tres anys i que està pendent d’assenyalament de judici penal. «Vull que el meu testimoni surti a la llum per si pot ajudar algú que es vegi en la meva mateixa situació», remarca l’Albert. Cita, per exemple, una persona trans que ha deixat d’anar per la zona «perquè la humiliaven». En casos així pensa a fer el pas de fer pública la seva història en aquest diari. Tres anys d’amenaces homòfobes L’origen de l’ecosistema homòfob del pipicà del Parc del Gran Sol de Badalona que durant més tres anys ha castigat l’Albert es remunta a l’estiu del 2020, en plena pandèmia. Va ser llavors quan, passejant amb els seus dos fills i la seva gossa, va sentir un comentari homòfob en veu alta d’una noia d’uns quaranta anys que també portava la seva mascota habitualment: «Quina pena que tinguin un pare així», recorda l’Albert que va sentir. L’endemà l’hi va recriminar amablement i ella, amb qui fins ara mantenia una «relació cordial» de veure’s pel pipicà, li va arribar a demanar disculpes. Tot i això, aquella desagradable situació va donar inici a una cascada incessant d’atacs i violències, des d’intoxicacions a amics i veïns de l’Albert fins a insults homòfobs que es van anar repetint en l’entorn del pipicà «unes dues o tres vegades per mes durant dos anys», explica ell. Aquest diari ha comprovat algun dels vídeos on aquests improperis homòfobs es produeixen. El començament del 2023 va suposar un altre punt d’inflexió. Des d’un episodi que va culminar amb un «puja aquí dalt i balla, ‘maricon’» a càrrec de la noia, les vexacions s’agreujaven mentre l’Albert, que transmet timidesa al parlar, mirava de mantenir-se al marge per «no entrar en el seu joc». A hores d’ara ell encara no entén per què una persona que no coneix de res més enllà de veure’s per un pipicà s’ha obsessionat amb ell. Un dia de maig d’aquest any, la parella de l’Albert va anar a demanar-li explicacions a la noia després de cridar-los ella «¡maricons, que sou uns maricons!». Li va advertir que la seva homofòbia era denunciable. L’Albert rememora que ella va contestar: «Doncs jo t’enviaré el meu cunyat». En aquell moment va començar a sentir-se «molt incòmode». Les amenaces van passar a ser diàries. Fins que un altre dia un desconegut el va interpel·lar al pipicà: «¿Tens algun problema amb ella?». L’Albert li va contestar que no però que, si així fos, no tenia res a veure amb ell. Les topades amb aquest tercer es van convertir en la tònica a partir del juny. «Va començar a amenaçar-me de mort; deia que sabia on visc». El 19 de juny, l’Albert va interposar la primera denúncia juntament amb un amic que també havia patit amenaces. «Vaig arribar a identificar-los durant un patrullatge amb els Mossos», afirma l’Albert. Fonts dels Mossos d’Esquadra confirmen a aquest diari que van posar els fets en coneixement de la Fiscalia d’Odi i Discriminació a causa del mòbil homòfob. En una primera vista judicial que va precedir el futur judici, avui pendent d’assenyalament, la víctima apunta que tant Fiscalia com jutge van emfatitzar la motivació homòfoba de l’odi abocat sobre ell. El següent en la cronologia del cas ja va ser l’episodi de la punyalada, que va donar peu a la segona denúncia de la víctima. I n’hi va haver encara una tercera, relativa a incessants amenaces i insults. Una enigmàtica nota a la bústia El mateix dia que li van notificar l’ordre d’allunyament, el 3 d’octubre, l’Albert va rebre una enigmàtica nota a la bústia. «Compte: els Mossos saben allò dels ordinadors i estan controlant casa teva», resa el text a boli sobre un full en blanc que mostra a aquest diari. Ell encara no entén el significat de l’avís, però de moment ha posat videovigilància al seu domicili. Al que es nega la víctima és a deixar d’anar al pipicà, que malgrat tot considera un «lloc segur» perquè està freqüentat cada vegada per més veïns que empatitzen amb ell i el recolzen. Arran de comunicar el seu cas a l’Ajuntament de Badalona, la víctima ha observat un augment de la vigilància policial al pipicà del Parc del Gran Sol de Llefià. El consistori té pendent presentar pròximament el Servei d’Atenció Integral LGBTI+ de Badalona, un recurs local enèrgicament reclamat pel col·lectiu. «Pateixo molt per la meva parella, els meus fills i els meus gossos. Només espero que tot això serveixi perquè altres persones no passin pel mateix horror que jo», conclou aquest veí de Badalona, que no perd l’esperança que aviat aconsegueixi despertar del malson més llarg de la seva vida. Llegeix més notícies de Badalona a l’edició local EL PERIÓDICO Badalona

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Una víctima explica a EL PERIÓDICO l’assetjament patit durant tres anys al Parc del Gran Sol del barri de Llefià

CLAUS | Radiografia de l’odi a Catalunya: les dades de les víctimes d’LGTBI-fòbia i racisme, ciutat a ciutat

CONTEXT | Augmenten les incidències contra el col·lectiu LGTBI, sobretot els cap de setmana

El més llegit