La Generalitat planeja platós i sales de cine a la nau de les Tres Xemeneies del Besòs

Els detalls de la futura colonització de l’única franja de costa deshabitada en l’entorn de Barcelona es comencen a revelar. Llarguíssimament concebut des que la fàbrica es va clausurar el 2011, el projecte per poblar i treure rèdit de la desmantellada central tèrmica de les Tres Xemeneies i els terrenys que l’envolten, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, arribarà a una primera fita ben aviat. Segons fonts coneixedores, es preveu que la Generalitat materialitzi a primers de novembre el conveni pel qual aconseguirà la que era la sala de màquines de les xemeneies, la nau de turbines, i els terrenys que l’envolten. L’Administració autonòmica aconseguirà la propietat sense cost, si bé sí que assumirà la inversió per mantenir i remodelar l’edifici, reservat per a equipaments públics, segons el Pla Director Urbanístic (PDU) aprovat per a la zona. Tot i que encara s’han de precisar quins serveis per a la ciutadania es disposaran als descampats de l’entorn, la nau de turbines es concep com una seu eminentment empresarial i contenidor del gruix de l’activitat de l’anomenat ‘hub’ audiovisual. Serà el complement del barri que es construirà a escassa distància de la costa, amb 1.783 pisos i places hoteleres sobre terrenys que, majoritàriament, pertanyen a Front Marítim del Besòs, la firma que uneix els interessos immobiliaris que Endesa i Metrovacesa esperen rendibilitzar. El Govern es dona marge fins a final d’any per aclarir com omplirà la seva nova propietat. En tot cas, perfila que la nau –amb 22.856 metres quadrats de superfície repartits en quatre plantes– allotgi platós i sales de projecció, que es pretenen punters. També planeja aules de formació, oficines i altres instal·lacions per a la creació i l’exhibició de produccions de la indústria audiovisual, digital i del videojoc. Per ara, no hi ha més disseny que una llista d’intencions i desitjos sobre el projecte Catalunya Media City. Es tracta del parc tecnològic que la Generalitat aspira a convertir en un «referent a escala mundial», segons ressenya l’executiu, i preparat al voltant de les Tres Xemeneies, icona de la perifèria i visible a quilòmetres de distància. Tot i no ser més que pretensions preliminars, adquireixen rellevància al figurar en un informe que el Departament de Cultura va redactar aquest estiu per justificar l’operació de la nau de turbines. Després d’anys d’especulacions, és un dels primers documents en què la Generalitat revela com pensa reobrir el recinte. El complex fabril, amb les seves torres de 200 metres d’altura buides des que Endesa les va apagar, ha sigut un full en blanc durant anys: sobre el seu excel·lent perfil, s’han imaginat idees benintencionades (per exemple, convertir-la en un centre d’investigació d’energies netes i de microgravetat), propòsits pomposos que van caure en sac foradat (ser seu europea d’un museu de la cultura xinesa o agermanar-la amb les piràmides d’Egipte, erigint un pinacle de vidre enganxat a la tèrmica) i algun suggeriment excèntric, com un parc temàtic marí dotat amb un gran hotel. «Edifici emblema» Ara, amb la propietat a punt de passar a les seves mans, la Generalitat idea espais de rodatge i sales de cine per a la nau de turbines. El document eludeix referir-se a les Tres Xemeneies, de les quals encara es desconeix com es reocuparan. A falta d’inversors, la Generalitat assigna que a les torres s’emplaci activitat privada, amb preferència pel món audiovisual, tecnològic i del coneixement, que poden completar-se amb negocis, oficines i places d’hotel. En el seu recent dictamen, el Departament de Cultura assenyala que l’immoble annex a les xemeneies «es rehabilitarà» a fi de contribuir a «la cadena de valor dels sectors audiovisual, digital i del videojoc». «Constituirà un nou epicentre creatiu a l’àrea metropolitana de Barcelona en aquests sectors», confia la conselleria. Afegeix que la nau ha de ser un «edifici emblema, un pol d’atracció empresarial i un espai per fomentar un nou ecosistema d’innovació al Barcelonès Nord». Cultura explica que encara manté converses amb empreses i institucions per redactar el pla funcional que precisi què acollirà la nau i en quina proporció es reparteix l’espai entre la producció audiovisual, la digital i la de videojocs. En tot cas, el departament confirma que les línies generals esbossades per ara són la base del projecte definitiu per omplir part de l’antiga central. El breu informe de la conselleria apunta que la nau de turbines s’equipararà amb «platós tecnificats» i «espais de captura volumètrica», a part d’altres àrees de treball per a empreses audiovisuals i digitals. Cultura esgrimeix que «gran part» de les futures instal·lacions ha de «proveir de recursos el talent local i atraure’l d’altres territoris», també promoure «la incubació de projectes, les residències de creadors i l’acceleració d’empreses». Al seu torn, el departament ambiciona que la nau sigui «un referent pel que fa al consum de l’exhibició de les obres» realitzades al complex. Se sobreentén que es refereix a pel·lícules, sèries i altres continguts que s’hi produeixin. «L’excepcional volumetria de la nau permet la creació d’espais per disfrutar d’obres audiovisuals i digitals de gran format», remarca el dictamen. Afegeix que els «‘eSports’, les projeccions immersives i els espais expositius d’última generació» han de trobar a la nau «el seu hàbitat natural, així com la celebració de grans esdeveniments». El pla esmenta que també s’encaixaran aules i oficines a l’immoble, en el qual la investigació universitària de les tecnologies aplicades als ‘media’» ha de ser un eix fonamental, afegeix.

La Generalitat planeja platós i sales de cine a la nau de les Tres Xemeneies del Besòs

CONVENI | La Generalitat acorda amb Endesa apropiar-se ja de part de les Tres Xemeneies

OPOSICIÓ | Els crítics del pla de les Tres Xemeneies acusen el Govern de fer un «regal» a Endesa

El més llegit