Supervivents de la nau incendiada a Badalona: «Ens tracten pitjor que gossos»

La ràbia i la impotència es contagien ràpidament entre els supervivents de la nau incendiada de Badalona, després de la tristesa i l’estupor inicials. Divendres a la nit, uns 50 migrants s’han congregat a prop de l’encreuament entre els carrers de Guifré i Antoni Bori, asseguts en uns bancs de formigó, sota la pluja. És la tercera nit que alguns passen al carrer, negant-se a acceptar l’alternativa habitacional que els ofereixen els serveis socials. «L’alberg és una gàbia. A les 20.00 ja hi has de ser i et fan fora a les 6.00. A la nau almenys teníem llibertat. La llibertat és molt valuosa: no es compra ni es ven», sentencia el senegalès Pape, que també admet que alguns ja estan pernoctant en altres espais ocupats de la zona, on «no hi caben tots». El Pape ja no vivia a l’edifici incendiat, i explica a EL PERIÓDICO que el «gueto», com l’anomenaven els seus ocupants, va ser la seva «llar» durant sis anys. Ell és un dels veterans del lloc, que va estar ocupant «des de començament del 2008». «Aquesta és la meva família i sento el seu dolor com si fos meu», diu, assenyalant els altres, que, com si d’una vetlla es tractés, custodien des de la distància la seva antiga nau, reduïda a cendres, rere un cordó policial. «Van permetre que el foc el devorés tot perquè no poguéssim tornar a instal·lar-nos, perquè l’alcalde (Xavier García) Albiol i alguns veïns ens relacionen amb la delinqüència», especula el jove Babacar. «Això és racisme pur i dur. ¡Que han mort tres persones, home! ¡Mereixem un tracte més digne!», etziba, enfadat. «Ens han tractat pitjor que als gossos», resumeix el Pape, igual de disgustat. «Porto molts anys aquí i mai vaig imaginar viure una cosa així. Un gos viu millor i té més papers que jo», torna a insistir. Una solució temporal fins dilluns. A 500 metres de distància de la nau incendiada, els serveis socials han habilitat un punt de trobada temporal on els antics residents de la nau es poden proveir de roba, menjar i altres necessitats. També els poden donar suport psicològic i, si busquen allotjament, els treballadors els remeten al CUESB, a Barcelona. Però no tots accepten aquesta alternativa. Aquest dissabte al matí, Albiol ha assegurat que «només el 44% de les persones que van sol·licitar ajuts a l’ajuntament s’ha presentat», i ho ha qualificat d’«inadmissible». «L’alternativa de l’alberg és només fins dilluns. ¿I després què? Per nosaltres no hi ha un després. No hi ha llum al final del túnel», afirma el Pape. Al seu costat, el jove Adam Saro controla el rellotge del seu mòbil. Ell sí que ha acceptat anar a un alberg aquesta nit, però haurà d’afanyar-se perquè l’hora límit per entrar són les 20.00. No li ha explicat a la seva família que es va salvar de les flames «de miracle» per no preocupar-los, explica a aquest diari. Tampoc vol donar-hi moltes voltes, perquè es deprimeix al pensar en el seu company de quarto: «Era un home molt gran, gairebé cec. No el vaig poder treure de l’habitació i no sé què se n’ha fet», confessa. El Saro va estar dormint al parc de la Ciutadella fins que uns paisans li van parlar de la nau, que es va convertir en la seva llar durant els dos últims anys. El jove gambià, de 24 anys, admet que li «encanta» Barcelona. Somia convertir-se en conductor de metro «algun dia». No obstant, ara només es pot concentrar en el moment present. «Després de dilluns ja veurem què faig». Fons per al sensellarisme La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies transferirà aquest any a l’Ajuntament de Badalona 750.000 euros addicionals per a l’atenció al sensellarisme a la ciutat. Uns recursos que, entre altres aspectes, han de cobrir l’acollida immediata per a les persones que vivien a la nau industrial incendiada. No obstant, els supervivents amb qui ha contactat aquest diari coincideixen en el temor que totes aquestes «bones intencions caiguin en un pou sense fons», i reclamen la regularització de la seva situació legal a Espanya per poder treballar i una alternativa habitacional «real, que no sigui només temporal». «El que l’alcalde no entén és que no necessitem almoina, necessitem papers per posar-nos a treballar. Ningú vol viure al carrer, ni delinquir i acabar a la presó. Però és el que els polítics esperen de nosaltres, que explotem per poder-nos expulsar», lamenta el Babacar.

El més llegit