La construcció d’un edifici de vivendes al solar situat entre els carrers de Coll i Pujol, de Sant Ramón i la plaça de l’Alcalde Xifré, ha posat al descobert un tram de la Via Augusta que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Narbona, on enllaçava amb altres vies que conduïen al centre de l’Imperi.
La reforma més important, i que li va donar el nom pel qual és coneguda,es va fer sota el mandat d’August en els últims anys del segle I aC, tot i que partia d’una via preexistent coneguda com a Via Heraclea, que havia sigut una infraestructura clau per a la romanització de la península.
Jaciments circumdants
El tram descobert, situat a 350 metres de la porta occidental de la ciutat, consta d’uns 40 metres de llarg i té una amplada de 5,5 metres. Tot i que encara està en fase d’estudi, la cronologia dels paviments més antics d’aquest tram se situen en la primera meitat del segle I aC, moment en què es va fundar la ciutat de Baetulo.
A més de la via, s’han documentat diversos edificis que marquen una ocupació d’aquest espai des del segle I aC fins als segles V-VI dC, i per tant formen un conjunt molt rellevant per conèixer el ‘suburbium’ occidental de la ciutat de Baetulo i el poblament del seu territori.
Es tracta d’un edifici destinat a tallers metal·lúrgics de l’època tardorepublicana, un recinte funerari del segle I dC, i finalment un edifici monumental i un mausoleu funerari de finals del segle IV-V.
Incorporació al museu municipal
La intervenció arqueològica que ha permès la troballa de la via i d’algunes construccions datades entre el segle I aC i el VI dC ha sigut assumida per BeCorp, propietària del solar, i ha sigut duta a terme per Global Geomática sota la direcció de l’arqueòleg Mikel Soberón, amb la supervisió del Museu de Badalona i del Servei d’Arqueologia de la Generalitat.
Aquestes restes permeten elaborar un discurs sobre l’ocupació humana del territori des del moment fundacional de Baetulo fins a l’antiguitat tardana, quan la ciutat vivia un moment de decadència. Aquest fet –700 anys d’història ininterrompuda– i la singularitat d’algunes troballes justifiquen que una part del solar (180 m2gràcies a la cessió que farà BeCorp.