Immersa en una doble crisi –econòmica i d’identitat–, es va obrir ahir oficialment la 29a edició de la fira d’art contemporani Arco-Madrid (aquest migdia la inauguraran els prínceps d’Astúries), que, tot i els conflictes previs entre organitzadors i galeristes, no ha escatimat esforços per presentar una oferta interessant. En tot cas, aquest any, segon de recessió econòmica mundial, els preus de les obres s’han ajustat a una cotització més real, cosa que ha permès que aflorin obres excepcionals d’artistes consagrats.
Enrere van quedar els temps en què els preus eren estratosfèrics, com el 2008, quan una obra de Francis Bacon va arribar als 23 milions d’euros. Ahir, en la primera jornada dedicada als professionals, cap peça va sobrepassar el milió d’euros. La més cara,The Beach, un llenç del colombià Fernando Botero, va ser taxada en 946.000 euros.
Els responsables d’Ifema consideren «impossible» fer un pronòstic sobre el negoci d’aquest any encara que la directora, Lourdes Fernández, veu aquesta edició amb «menys incertesa» i «més fortalesa» que la de l’any passat. I per al futur ha quedat el debat sobre el caràcter d’una mostra a la qual fan ombra les més consolidades de Basilea o Miami.
EXPOSICIÓ D’ADRIÀ JULIÀ / Per primera vegada, Arco ha convidat una ciutat –Los Angeles– perquè mostri el treball dels seus creadors, en 17 galeries d’un total de les 218 procedents de 25 països.
A Los Angeles, segons el comissari, Christopher Miles, no predomina cap tendència o suport. La força es troba en la capacitat d’absorbir i fer pròpies nombroses expressions artístiques, com la del videoartista català Adrià Julià, que exposa a l’Instituto Cervantes.
Malgrat la crisi, tampoc s’ha reduït la presència catalana a la fira. Hi ha 16 galeries, una més que l’any passat. I la secció de vídeo compta amb la col·laboració del festival Loop.