L’Havana. Abril del 2009. Concha Buika es troba amb Chucho Valdés a casa del pianista i parlen dels arranjaments d’El último trago, un emotiu recorregut pel cançoner de Chavela Vargas que a tots dos els té «il·lusionadíssims». «Era la primera vegada que visitava Cuba –recorda la cantant mallorquina– i em va semblar grandiosa; un país molt curiós. I quan vam poder solucionar alguns problemes tècnics, vam donar el tret de sortida a aquest disc que, ja ho veus, ara presento», sospira feliç.
Al concert d’avui a la nit al Palau de la Música, convidada pel Festival de JazzSFlbde Barcelona, no l’acompanyarà Chucho sinóMelón, l’àlies del virtuós Iván Lewis, que l’empara des que va gravarMi niña Lola. De fet, a vegades canta amb l’únic so del seu inspirat teclat títols comMiénteme bien, la ranxera que va sorgir del plor de Concha la nit que Chavela no li va deixar acabar la seva nerviosa interpretació d’Ojos verdes a la Residència d’Estudiants de Madrid.
–¿L’ha perdonat?
–A la mami no se li ha de perdonar res.
L’idil·li va arribar, sense rancors, alguns mesos després. Es van convertir en confidents. I quan Buika li va anar a explicar que l’havia deixat aleshores una nòvia, ella li va revelar, diu, aquesta gran veritat: «La soledat és la principal de les llibertats». «Encara que segurament, les coses que em queden per aprendre d’ella són les que més m’impactaran».
–¿I per què no ha inclòs a l’àlbum la transgressora ranxeraMacorina?
–¡Si està gravada! És la discogràfica la que va elegir el repertori. I si ho hagués fet sense mirar, s’hauria trobat que totes són joies.
De moment, el disc resultant ha obtingut excel·lents crítiques. Ben Ratliff compara aThe New York Times la veu de Concha Buika amb la de Nina Simone i diu: «El seu cant pot arribar a ser tan inflamat que, fins i tot malgrat que és molt bona, a vegades tens la temptació de parar el disc per agafar-te un respir». I Clive Dives es pregunta aThe Times: «¿Hi ha potser una veu més poderosa en tota la música popular?». Però Buika prefereix que les lloances recaiguin en el seu «amor mexicà».
–¿Què és el que més admira de Chavela?
–Que no l’afecta res, ni la por de morir ni la de viure, però és que té truc: sap que es quedarà sempre.