Els números de la segona ampliació arquitectònica del Palau de la Música –finalitzada el 2004– tampoc quadren. Ahir, Carlos Díaz, soci del despatx d’Óscar Tusquets, va dir a EL PERIÓDICO que la suma total de la seva factura va ser de 12,5 milions d’euros i no els 15,02 milions que van aparèixer als números presentats per Fèlix Millet. Juntament amb els conceptes d’altres proveïdors, la reforma va pujar, sempre segons l’acusat, a una mica més de 24 milions.
La diferència de gairebé 12 milions va fer que ahir el despatx de Tusquets sortís a la palestra per aclarir qualsevol mena de dubte. «El que em preocupa és que quedi clar que nosaltres no vam passar de presentar un contracte de 9,6 milions a un de 24», va declarar Díaz, que va explicar que tres persones del despatx estan recuperant «totes les factures de fa cinc anys per enviar-les als nous gestors del Palau».
Ahir a la tarda, la nova direcció del Palau de la Música va confirmar que el despatx de l’arquitecte va cobrar 12,5 milions d’euros per la reforma que va fer a l’edifici del Palau, 2,5 milions més del que va declarar Millet.
ALTRES PROVEÏDORS / Els nous gestors van indicar que en les obres d’ampliació hi va haver més proveïdors dels quals encara no se sap quant van cobrar. És a dir, de moment es desconeix si les factures d’aquests proveïdors que van intervenir en la reforma de l’edifici, a més de Tusquets,van pujar als 11,5 milions d’euros declarats o si aquestes partides també les va inflar Millet com la que correspon a la del despatx de l’arquitecte. L’auditoria Deloitte està investigant per als nous gestors aquestes qüestions i s’espera que puguin aportar una mica de llum a mitjans d’octubre.
En els números de Millet hi ha moltes incògnites. Per exemple, ¿per què les partides corresponents a la unió d’edificis i la millora de l’obra existents no figuren a la mateixa partida que la de construcció del nou edifici? «Això ho hauran d’explicar els auditors quan tinguin tots els comptes, nosaltres no podem respondre a aquesta pregunta», explica Díaz. El restaurant, també obra de Tusquets, figura en un desglossament a part.
Tusquets, que solia dir que Millet era el seu millor client perquè ell havia realitzat totes les reformes del Palau, va expressar ahir la seva sospita que altres persones pròximes a l’expresident podrien haver-se beneficiat dels diners desapareguts i que aquest últim podria haver actuat «com a intermediari». «Em temo que no tots els diners desapareguts han anat a parar a les mans de Millet», va dir l’arquitecte, que segueix endavant amb el projecte de l’hotel al costat del Palau, a la cantonada de Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives.
Les administracions públiques van finançar l’ampliació del Palau. El Ministeri de Cultura hi va aportar 12,6 milions d’euros; la Generalitat, 1,2; l’Ajuntament, 900.000, i la Diputació, 300.000. I a aquests s’hi han de sumar 9 milions aportats per la Fundació Orfeó-Palau, dels quals 4,8 milions es van finançar amb un crèdit a 10 anys.