El que volia ser una celebració d’un parell de nits al teatre al costat dels amics més pròxims ha acabat sent un espectacle en tota regla. Lloll Bertran pujarà demà a l’escenari de La Villarroel per repassar una carrera que l’ha convertit en una de les actrius més populars de Catalunya. AEl Show de la Lloll, 25 anys!, la intèrpret d’Igualada tornarà a recuperar els seus personatges més cèlebres –les recordades Vanessa i Sandra Camaca de TV-3, per exemple– al costat d’un segona part més musical.
Ho recorda amb una memòria infal·lible. El 20 de juny de 1984 li van dir que la buscava Pere Planella. Havia estat el seu professor a l’Institut del Teatre, on s’acabava de llicenciar. «Era per a un paper breu aL’auca del senyor Esteveque havia d’estrenar al Grec d’aquell any», explica abans de citar de memòria els noms d’un repartiment d’il·lustres: «Rafael Anglada, Joan Borràs, Pau Garsaball, Montserrat Salvador...».
Feina de parella
Després es va presentar a unes proves per al Cyrano de Flotats, la van agafar i des d’aleshores no ha parat. Fins a aquest recopilatori que Jordi González, el director artístic de Focus, li va suggerir que portés més enllà d’un parell de nits. «Em va parlar d’unes 25 funcions». O sigui, una per any. Amb el seu marit, el cantautor i poeta Celdoni Fonoll, es va posar a treballar en un espectacle que dirigeix Enric Llort i que vol ser «un cant d’amor i un homenatge al teatre». Així, recupera unes paraules del poeta Salvat-Papasseit per explicar-ho: «Fa 25 anys que faig l’ofici que més m’agrada».
AEl Show de la Lloll, 25 anys! hi aniran apareixent els personatges que han marcat la seva trajectòria, però amb el fil conductor d’aquest homenatge al teatre. «No hem volgut fer un xou de la tele. Els personatges apareixeran per felicitar-me i també per parlar de les meves inseguretats i pors. Hi ha un record a un paper que vaig fer de Molière, i també un altre de Shakespeare, alguna imitació, però tot molt integrat en aquesta història de cant al teatre». També hi haurà, explica, algun moment per a l’emoció.
Aquesta successió de personatges no sortiran a escena amb la seva caracterització habitual, ja que la intèrpret ha renunciat als canvis de vestuari i anirà sempre d’un negre «elegant». «Estaré sola amb el piano, la pianista i un tamboret». El piano l’ajudarà a fer un canvi de ritme en una part musical, on interpretarà, entre d’altres, cançons deMar i celi de Louis Armstrong.
Una trilogia particular
Malgrat el seu gran èxit a la televisió, l’artista no té cap pressa per tornar a aquest mitjà. Ho explica perquè creu que ara es fa en un «pim-pam» i no de forma tan artesanal com a la seva època, «quan l’humor també era més subtil». Al teatre se sent «molt feliç» i vol transmetre al seu públic fidel aquesta satisfacció i passió escènica.
De la jove Lloll que va debutar amb l’auca en queden la mateixa il·lusió, ganes i responsabilitat. «Porto la motxilla més carregada, però estic fresca com el primer dia». Ara es prepara per tancar el que defineix com una particular «trilogia». Va començar ambLa Lloll, un xou ben viual Condal, cap a l’any 92, i va continuar una dècada després ambTot Llollal Poliorama.