–Tot va començar a Veo veo,

–Uf, sí. La meva tia em va apuntar a les proves i, tot i que no m’interessava, hi vaig acabar anant. Tenia 13 anys i era com la mare dels altres concursants. L’experiència va ser tan decebedora que vaig aprendre molt; em va ensenyar a desconfiar un xic del sistema.

–Però ha debutat en una multinacional. ¿Ha fet el disc que ha volgut? A La fabulosa historia de…

–Jo vaig proposar Falkner i a la discogràfica li van agradar els resultats, però em van dir que tenien en ment una altra cosa. Em van proposar Carlos Jean i jo vaig pensar: no, ho farà Falkner. Però després vaig conèixer Jean i em va tocar la fibra sensible; va fer grans coses amb els temes. Al final es van quedar tots dos i, en realitat, gairebé no es nota la diferència.

–És estrany trobar a Espanya artistes (o oients de música) amb el mateix interès pel so alternatiu i el massiu.

–Jo mai he entès què ésmainstreami què és indie. Per mi la música és el que m’emociona: Feist, Low, The Killers; tant me fa. I això de ser trist per actitud em sembla una estupidesa.

–¿Quant deu a les xarxes socials?

–Uf, tot. Dedico el disc a tots els meus nens i nenes de MySpace.La fabulosa historia... l’han fet ells. Em passo el dia entrant a MySpace, Gmail, Fotolog, Tuenti, Facebook, Twitter…

–També reserva un temps a Perdidos

–Perdidos, que gran que és. Quin concepte tan brutal de sèrie…