Un quadro i un poema que es complementen. Salvador Dalí, pintor literari, va escriure en el revers dels fulls d'un hotel suís un poema, titulat Mite de Narcís, que va ser editat en francès el 1937 amb el títol de Metamorfosi de Narcís. Aquell mateix any, l'artista va pintar un quadro que es titulava de la mateixa manera. Dalí va demanar observar l'oli amb el poema a la mà o, almenys, tenint-lo present al cap. Segons el seu parer, les paraules ajuden a comprendre millor la imatge. El poema, que també estava editat en anglès, veu ara la llum en català i castellà gràcies al llibre que Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors acaba d'editar juntament amb la Fundació Gala-Salvador Dalí.
El llibre reprodueix les pàgines d'un quadern d'hotel on Dalí va escriure l'esborrany del poema, que va ser enquadernat amb tota probabilitat per Gala. Conté, a més, dos esbossos a llapis del quadro, un dels màxims exponents del surrealisme dalinià. El dibuix mostra una mà que sosté un ou, del qual naixerà un narcís, la "flor màgica" preferida de Dalí.
Per ajudar a interpretar tant el quadro com el poema, l'edició inclou textos d'experts com el de la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer Teixidor. "En aquell moment, Dalí pretenia connectar amb l'alta cultura més que amb la cultura de masses. Estem davant d'un Dalí molt més cerebral. Volia provocar, però des de l'intel.lecte", va afirmar Aguer Teixidor ahir a Madrid.
L'oli --propietat de la Tate Modern de Londres-- va ser prestat l'octubre passat al Teatre Museu de Dalí, on el públic el va poder observar durant tres mesos. Ara, Metamorfosi de Narcís és un dels quadros que componen l'exposició que el Museu Thyssen-Bornemisza (Madrid) ha organitzat sobre l'ombra en la pintura. En l'oli, el jove Narcís recolza el cap sobre el genoll i la seva imatge es reflecteix a l'aigua. Al seu costat apareix la mà sostenint l'ou. Així mateix hi ha un grup de persones --"heterosexuals", segons revela el poema-- que serien els pretendents que Narcís va rebutjar: un hindú, un català, un alemany, una anglesa, una russa, una americana i una "andalusa tenebrosa".
ELOGIS DE FREUD
"Quan l'anatomia clara i divina de Narcís s'inclina damunt el mirall fosc del llac, quan el seu tors blanc inclinat endavant s'immobilitza gelat en la corba argentada i hipnòtica del seu desig, quan passa el temps damunt el rellotge de flors de la sorra de la seva pròpia carn, Narcís s'a-
nor- rea en el vertigen còsmic", narra el poema. I continua: "El cos de Narcís es buida i es perd en l'abisme del seu reflex ... Narcís, perds el teu cos ... Quan aquest cap s'esberli, quan aquest cap s'esquerdi, quan aquest cap esclati, serà la flor, el nou Narcís, Gala, el meu narcís".
Aguer va afegir que Dalí considerava que tant el poema com el quadro eren les primeres obres obtingudes "segons l'aplicació del mètode paranoicocrític". L'oli va rebre, en el seu dia, els elogis més entusiastes del pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud.