Estiu del 1939, al poble de Roissy- en-Brie. A 25 quilòmetres de París, en un castell del segle XVII, un grup d'escriptors passaven els primers mesos a l'exili submergits "en un bany de parèntesi" (expressió de Francesc Trabal). Passejaven, discutien, s'enamoraven. Per a alguns, aquells dies van ser el capítol zero de la seva segona vida. Així s'explica que el castell i els seus jardins de til.lers hagin acabat configurant-se com un lloc de memòria mític de la cultura catalana del segle XX. El dia revolt (Empúries), del crític Julià Guillamon, arrenca pivotant en un dels supervivents de Roissy, el dibuixant i dissenyador Enric Cluselles. "Era ben bé com unes vacances", recorda.
El de Cluselles és el primer dels 42 reportatges que integren el llibre. Com cada un d'aquests reportatges, l'encapçala la fotografia d'un objecte que és l'empremta on hi ha imprès un instant del passat. En aquest cas, un arrugat tovalló en què es distingeixen, entre altres, les firmes de Mercè Rodoreda i Armand Obiols, Agustí Bartra i Anna Murià. Però l'autor no s'ha limitat a la recuperació de fòssils. Amb els seus propis ulls ha comprovat que els til.lers de Roissy han desaparegut o, per posar un altre exemple, que el local del laboratori farmacèutic Benguerel a Caracas està en venda. És un treball de camp integrat en el seu propi relat, que estableix un diàleg difús entre l'avui i l'ahir.
Que el lector d'aquest llibre fastuosament il.lustrat (amb pintures, quaderns infantils, cobertes de llibres-) no es fiï del subtítol (Literatura catalana de l'exili) ni tampoc es pensi que té a les mans una enciclopèdia sobre l'exili de bona part del sistema cultural català. Com a La ciutat interrompuda, Guillamon ha fet miques el discurs historiogràfic tradicional i s'ha embarcat en un viatge més arriscat. Des de París fins a Santiago de Cuba, des de Buenos Aires fins a Mèxic, s'ha dedicat a recopilar objectes i paraules d'exiliats (en molts casos dels seus fills) a la recerca "del detall revelador i el contrast que il.lumina, per poder accedir a un espai protegit". D'entre les cendres del que van ser brases ardents ha rescatat l'espai de la lenta i a vegades dramàtica mutació en el temps de l'experiència del desterrament.
La paràbola temporal que traça en aquest retaule (forçosament parcial) s'inicia durant els anys de la guerra civil i culmina en aquest 2008. El ventall d'experiències és amplíssim. Des de la combativitat patriòtica del Joan Sales dels primers anys 40 passant per la bohè- mia de Palau i Fabre o la ironia resignada de César-August Jordana fins al compromís de Jordi Espresate amb la revolució cubana els anys 60.
Alguns reportatges --el dels fills de Carles Riba (amb el hippy Pau al fons), el dedicat a Jaume Pahissa, els dos a Trabal, el de la provocativa Maria Antònia Freixes o el de Tessa Calders-- són memorables. El dedicat a Marta Vallmitjana, filla de l'escultor Abel Vallmitjana, acaba amb una pregunta del seu fill: "¿Quan tu et moris serem veneçolans complets?".
La resposta queda en l'aire i aquest és un dels silencis més significatius d'un llibre atípic i fascinant. Com confessa Anna Maria Prat, "hi ha un moment en què un pot tornar, després ja és més difícil".