Amb la convicció que l'art pot contribuir a canviar les coses, tres membres de la família Lucchetti: Antoni, el seu germà Alfred i la filla d'aquest, Mònica, han aixecat l'espectacle teatralVenim d'un silenci,amb la seva companyia Catorzedabril. L'objectiu d'aquesta obra és mostrar què van significar els gairebé 40 anys que va durar la dictadura franquista, que es podrien resumir, segons Antoni Lucchetti, en "por, resignació i resistència", tres paraules recurrents al llarg de tota la representació.

De moment, la funció s'oferirà a Barcelona --al teatre Bonnemaison--, únicament aquesta nit, tot i que la tropa confia que en un futur pròxim s'estableixi durant una temporada en algun teatre de la capital catalana. L'associació Unitat cívica per la república de Catalunya s'ha encarregat de fer possible la representació d'aquesta obra, en homenatge "a totes les víctimes del franquisme i especialment a les que encara estan en fosses comunes".

Amb cançons, lectures de poesia i escenes dramàtiques, en què es retrata, per exemple, un dur interrogatori policial, el muntatge espera sensibilitzar el públic sobre el tema de la memòria històrica. Els Lucchetti se senten orgullosos de la reacció d'uns joves que van veure l'obra i al sortir els van dir: "Hem començat a pensar". A més a més, Mònica Lucchetti, directora de l'espectacle i actriu, afegeix que cal "recordar que aquesta època no és tan llunyana". Un moment de l'obra, insisteix, "il.lustra perfectament aquest fet": quan dues generacions coincideixen en una xerrada i els més joves, que no han viscut el franquisme, diuen: "¡Ells van lluitar per la llibertat!", i els actors més grans els responen: "No. ¡Nosaltres vam lluitar per la llibertat!".