Tots els tons del gris, totes les paraules tristes i melancòliques. És la frase que resumeix el contingut de la guia Michelin per a Espanya i Portugal del 2009, que surt avui a la venda. A part del triomf ja anunciat, la devolució de dues estrelles a Sergi Arola a Madrid, informació que EL PERIÓDICO va publicar en exclusiva el dia 12, tota la resta són engrunes per entretenir els esdentegats: 15 restaurants han estat guardonats --com si fos un dècim-- amb una estrella, i d'aquests, cinc són catalans (Manairó, Cinc Sentits, L'Aliança, L'Angle i Els Tinars). Ni triestrellats, ni més biestrellats que Sergi Arola. Silenci. Passa una bola d'herba seca com si fos una pel.lícula de l'oest.
Catalunya es manté al capdavant de la publicació gastronòmica amb 49 restaurants coronats. L'aspecte negatiu és que per tancament, obres o canvi de negoci desapareixen quatre restaurants, com també va avançar aquest diari la setmana passada (Caelis, La Cuina de Can Pipes, L'Esguard i l'Hostal de Sant Salvador), de manera que la progressió es redueix a ¡una estrella!
El concert basc encara és més dramàtic: sumen un nou crac (Boroa, a Amorebieta) i en resten dos, Fagollaga i Zuberoa, casa desposseïda de les dues estrelles davant l'horror dels gurmets. Els responsables de Michelin havien suggerit que aquest any crític serien piadosos amb els restaurants per ajudar-los a suportar els comptes, i la ruïna.
LES VIEIRES DE TOÑI VICENTE
No ho sembla: a les desgràcies de Fagollaga i Zuberoa s'hi suma l'expulsió --desaparició en diuen ells-- de la cuinera més emblemàtica de Galícia, Toñi Vicente, per la seva presumpta implicació en el cas de les vieires tòxiques. "Però hi pot tornar més endavant quan tot estigui clar", explicava dimarts a la nit a Madrid José Benito Lamas, a qui a vegades anomenen José i altres, Benito, inspector en cap de la guia. Per segon any consecutiu, el senyor Lamas afrontava el judici d'un grup seleccionat de periodistes, que en diferent to de fúria van dir que el resultat era "una vergonya". Al ser interrogat un altre cop sobre la metafísica tercera estrella per al Celler de Can Roca va respondre amb música de gaita: "Unes coses estan bé, d'altres, no". Fins i tot va advertir que hi havia hagut un tres estrelles en perill. Glubs.
Els comptes d'aquest any queden d'aquesta manera: sis triestrellats, nou biestrellats i 115 amb una estrella. ¡I 12 baixes! En total, 151 estrelles. De nou, el greuge de Tòquio (227), on els inspectors tenen canell de crupier. L'estrena de la guia a Macau- Hong Kong, al desembre, serà una tómbola: sempre toca.
A més dels cinc catalans i Arola, català a Madrid, reben honors Alboroque, Skina, El Nuevo Molino, Pepe Vieira, Abantal, Riff, Vertical i la Bal d'Onsera. I Santi Santamaria, que aixeca la setena copa amb Tierra (Toledo), i es converteix en el xef d'Espanya amb més estrelles sota el seu mantell o davantal. Un servei de premsa del cuiner es va afanyar ahir a assenyalar el rècord.
CUINA CATALANA SENSE CROSTA A Anglès, Lluís Feliu, de L'Aliança, demanava disculpes pel "nerviosisme", s'atrafegava amb una escórpora amb figa de moro i celebrava l'hora del reconeixement: "És el meu millor moment. Professionalment em trobo madur".
A Llagostera, Marc Gascons, d'Els Tinars, recordava com l'hi va comunicar al seu pare que va tenir l'estrella i la va perdre, i que l'enrenou ja era transgeneracional: "Hem complert 30 anys d'història. Preparem canelons, croquetes, macarrons. Pensàvem que no hi encaixàvem". Cuina catalana sense crosta: ¿com no encaixar-hi?
A Món San Benet, Jordi Cruz, de L'Angle, es felicitava doblement: havia guanyat la xapa i l'anterior restaurant on va treballar, Estany Clar, la conservava: "Un regal. La necessitem. El meu cas, amb el canvi d'establiment, és similar al d'Arola".
A Barcelona, Jordi Herrera, de Manairó, cuinava ossobuco a la graella de la seva invenció, la raresa d'un estofat amb gust de brasa: "Reconeixen que el meu restaurant és diferent. El que menges aquí no ho trobes enlloc".
I, a Aribau, Jordi Artal, de Cinc Sentits, nascut i criat a Toronto, volia saber qui eren els seus col.legues de podi per aplaudir: "Era director d'una empresa informàtica a Califòrnia, aficionat a la gastronomia, autodidacte. Sento orgull".