--¿Hi ha moltes diferències entre el públic xilè i l'espanyol?

--No a l'hora de valorar la feina feta amb constància i il.lusió, però sí en com es vesteixen. A Xile, els fantàstics de l'anime i el manga tendeixen al negre o al multicolor. Moltes ten- dències les copien del Japó. Una altra cosa diferent són les edats, a Xile els fans tenen de 12 a 20 anys; acaben la carrera i perden l'interès, i aquí el públic és més madur i fidel.

--A qui no conegui el manga, ¿què li dirien per motivar-lo?

--Que si li agraden les pel.lícules romàntiques o d'acció, llegeixi còmics d'aquests gèneres. Qualsevol es pot fer otaku (fan), només ha de trobar el manga que l'enganxi.

--¿De què tracta Obsession

--És una comèdia romàntica d'humor absurd. L'eix principal és l'amor, però té música, drama... Ens agrada enganxar el públic de manera senzilla, ràpida, i quan algú riu, no el pot deixar de llegir.

--¿Té edat recomanada?

--No, és una cosa tan senzilla que la pot entendre des d'un nen fins a un adult, però potser sí que és un tema més aviat juvenil, perquè la història transcorre a la universitat.

--¿Com es reparteixen la feina?

--Ho fem tot entre totes dues. Si a una se li acut el principi, o les característiques d'algun personatge, tot es discuteix intentant que tot sigui igualitari. Encara que cada una té les seves tasques, a una no li surt el costat romàntic i a l'altra, sí. A una li va més el dramatisme, fer patir. Fins i tot a l'hora de dibuixar, una fa personatges més primets, i l'altra, dones amb grans llavis i pits.

--¿Com va sorgir aquesta passió pel manga?

--De la sèrie Sailor moon. Amb ella vam prendre consciència del que era l'anime i el manga, perquè abans no havíem vist la diferència entre el que era còmic americà, europeu i asiàtic. Vam començar a indagar, a buscar per internet i van ser quan vam descobrir el Japó.