SEMINARI SOBRE LA POSTADOLESCÈNCIA. CaixaForum. Avinguda del Marquès de Comillas, 6. Barcelona
L'entitat Àmbit Maria Corral organitza el 27è Seminari InterdisciplinariPostadolescència. Mites i paradoxes, en què intervé la filòsofa Begoña Román.
--¿Què és un postadolescent?
--Un individu que per edat mental no ho hauria de ser, i per edat cronològica no ho és. El seminari vol fer una reflexió, ni victimista ni naïf, sobre aquesta certa infantilització de la societat.
--¿Quins són els mites i les paradoxes sobre l'adolescència?
--El mite és que l'adolescent està desitjant arribar a aquesta edat i, després, no assumeix que té poder i capacitat d'intervenció i es desil.lusiona. La paradoxa és què s'ha de fer amb els que segueixen vivint a casa i que són vulnerables professionalment i econòmicament.
--¿Per això no se'n van de casa?
--Per circumstàncies econòmiques, però també acomodatícies, i per la permissivitat dels pares. Per això és important parlar tots.
--¿S'ha de fer fora els fills?
--Els pares no fem cap bé als fills quan no els ajudem a buscar-se la vida, quan els la donem tota feta. Un només valora la vida quan se l'ha de guanyar.
--¿N'és responsable la societat?
--Sí. Per un costat, hi ha una societat que enveja la joventut, la idolatra, ningú es vol fer gran. Per un altre, hi ha un tap generacional que no deixa pas a les noves generacions, que no els dóna confiança.
--¿Abans no passava això?
--Hi ha hagut una sobreprotecció, alguns antropòlegs diuen que s'han anul.lat els ritus d'iniciació.
--L'adolescència, ¿inicia abans?
--Els nens estan cansats de tanta protecció i volen abandonar la infància, però després no volen deixar de ser adolescents.
--¿Quins són els riscos?
--Conductes autolesives com ara les drogues, però altres de menys reconegudes, com el fracàs escolar. El 34,1% dels joves abandonen el sistema d'ensenyament després dels 16 anys. El risc d'exclusió de la societat del coneixement està lligat a aquest fracàs.
--¿Què suggereix?
--Hem d'involucrar-los, responsabilitzar-los i entusiasmar-los que val la pena el canvi. Consensuar-hi un model de societat.
--¿Hi estan disposats?
--Les condicions de vida empenyen a créixer, no hi ha alternativa.
--¿I els adults?
--Tenim grans compromisos: dotar-los de confiança en ells mateixos, confiar-hi i donar-los poder, rebaixant la nostra pròpia quota.
--¿I els adolescents que van matar la captaire?
--Alguna cosa en el seu procés educatiu no es va fer bé. I com que no s'ha educat en límits, en responsabilitat moral, sembla que tot s'hi val. Hem estat dominats per l'estè- tica i l'economia i totes les raons per obrar són d'interès o de gustos. La compassió, la gratitud, el respecte, la tolerància han desaparegut del vocabulari.