PÈRDUES SENSE PRECEDENTS

Les glaceres s'estan fonent a velocitat rècord des de l'inici del segle

Vista de l’esquerda generada per la pressió de l’aigua, al dic natural format a la glacera Perito Moreno, a l’Argentina.

Vista de l’esquerda generada per la pressió de l’aigua, al dic natural format a la glacera Perito Moreno, a l’Argentina. / EFE / ARIEL MOLINA

Les glaceres s'estan fonent a una velocitat rècord des de l'inici d'aquest segle, segons ha confirmat un informe presentat avui durant la 29a reunió del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), una institució creada per l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP).

Segons l'informe, el ritme anual a què es fonen les glaceres s'ha doblat, i el 2006, últim any amb dades, es van registrar pèrdues de gel sense precedents. "Si aquesta tendència continua i els governs no es posen d'acord sobre les noves reduccions de gas d'efecte hivernacle a Copenhaguen el 2009, és possible que les glaceres desapareguin de moltes zones de muntanya durant aquest segle", adverteix l'informe.

Malgrat que els fenòmens extraordinaris de desglaç ja es van produir en els últims dos decennis del segle passat, en els vuit primers anys de l'actual, el ritme s'ha accelerat.

Desglaços més importants

Les pèrdues de 1998, que van ser històriques, ja s'han superat tres vegades: el 2003, el 2004 i el 2006. De fet, l'informe posa de manifest que els desglaços del 2004 i del 2006 van ser dues vegades més importants que els de 1998.

Segons els càlculs dels experts, la pèrdua anual registrada en el decenni 1996-2005 va ser el doble que la produïda en el període 1986-1995 i quatre vegades superior a la del període 1976-1985.

Als Alps, la cobertura glaciar va decréixer un 35% entre 1850 i la dècada de 1970, una disminució que s'ha incrementat un 22% extra fins a l'any 2000. El 2003, l'any en què Europa va patir una onada de canícula, el desglaç va ser en un sol estiu d'entre el 5 i 10%.

Aprovisionament d'aigua, amenaçat

Els experts han assenyalat que, més enllà de les conseqüències globals de la pèrdua de les glaceres, l'aprovisionament d'aigua de milions de persones està amenaçada.

L'IPCC va néixer el 1988 amb l'objectiu d'investigar i determinar si s'estava realment produint un fenomen de canvi climàtic i les conseqüències que aquest tindria. El grup, format per 400 experts de tot el món, va determinar que l'activitat humana havia provocat el canvi climàtic, i va descartar les visions de molts escèptics que negaven l'evidència.

Les negociacions mundials per lluitar globalment contra el canvi climàtic continuen actualment després de diverses trobades internacionals, i està previst que concloguin en una reunió que tindrà lloc a Copenhaguen el desembre del 2009.