Nit decanteitoqueal Palau amb Duquende i Chicuelo. I de repertori clàssic i popular de música espanyola de la mà del guitarrista Carles Trepat. Un programa atractiu del cicle de cambra d'Ibercamera que va atraure un públic nombrós i entusiasta.

La barreja entre música d'autors clàssics i flamenc va funcionar dimarts sense problemes, entre altres raons perquè temàticament hi havia un nexe cultural comú en moltes de les peces. Trepat, un intèrpret acreditat als circuits nacionals i internacionals, va demostrar el perfecte domini de l'instrument que, partint de les ensenyances de mestres com Emili Pujol, Sainz de la Maza, Alberto Ponce i José Tomás, ha sabut dotar de veu i personalitat pròpies.

Així ho va demostrar el recorregut que va fer per peces comSoleád'Arcas,Guajirade Pujol,Capricho españoliZapateadode Granados, i laDanza del molinerode Falla. Virtuosisme estilístic que va rematar amb els seus personals arranjaments de lescoplasde López-QuirogaTe lo juro yo, La niña de la puerta oscuraiAmante de abril y mayo, gravades amb altres del mestre al discLlora la guitarra. I per si quedés algun dubte sobre la seva capacitat de fusionar-se amb un estil més flamenc va interpretar amb DuquendeGranaína, d'Habichuela. Una versió rebuda, al final de la primera part, amb repetits aplaudiments d'un públic amb ganes de prolongar la vetllada.

I aquestes expectatives es van complir de sobres a la represa. La reaparició d'un Duquende en plena forma acompanyat per un no menys inspirat Chicuelo i, en algunes peces, per la percussió d'El Rubio, va destapar el pot de les essències flamenques. La tècnica, a vegades controlada i altres vehement, i la màgia delcantaorde Sabadell van aparèixer en un recorregut sense fissures pels pals del flamenc.Alegrías,fandangos, tangos,buleríasisoleásvan fluir cabalosament de la gola de l'artista que va tenir en l'arravatat toc del guitarrista el perfecte contrapunt per a una cita que va acabar entreolési llargues ovacions.