Avui farem un monogràfic ornitològic. Ja hem comentat algun cop que el cucut és l'ocell que anuncia la primavera i és en aquesta època quan hem de començar a sentir-ne el cant. Es diu: "A darrers de març i a primers d'abril, canta el cucut si és viu." A més, es creu que si no ho fa, és mal senyal: "A primers d'abril o darrers de març, el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà".

La cultura popular atribueix un dia concret al primer refilet de la temporada: el 3 d'abril, dijous vinent. A la Terra Alta expliquen: "Lo cucut, si a 3 d'abril no és vingut, o bé és mort, o bé és perdut". Hi ha diversos refranys que donen terribles explicacions a aquest precís silenci: "Si el 3 d'abril lo cucut no ha cantat, és mort o enterrat." O bé: "Si a 3 d'abril lo cucut no canta, digueu que és mort o pres a França".

També hi ha qui creu que pot pronosticar mal temps per a l'estiu: Si a 3 d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala un mal estiu". Però, com que ja no podem parlar de bon i de mal temps en funció de la pluja, potser no estaria malament que quedés mut uns dies més.

Al tractar-se d'una au primaveral, es parla de temps del cucut per a una situació molt variable. "En temps del cucut, al dematí plou i al vespre ja és eixut". Aquest ocell també serveix per fer pronòstic: "Si el cucut canta al tardí, pluja al matí". Acabem amb una superstició. Quan sentim el primer cant del cucut de l'any, ens hem d'ajaure de panxa enlaire a terra per evitar el mal de ronyons durant els 12 mesos següents.