Fins al 1916, en què es va obrir el canal de Panamà, el pas obligat dels vaixells per anar d'Orient a Occident era el cap d'Hornos. Els grans temporals provocaven innombrables naufragis, així que a l'illa dels Estados, a l'extrem sud del continent americà, s'hi va construir un far inaugurat el 25 de maig de 1884 que serviria de guia i salvació per a molts vaixells. Però aquest far tenia un problema: uns illots situats més al sud impedien veure'n la llum en tota la seva extensió, així que es va construir un altre far molt a prop, a l'illa Observatorio, que va ser inaugurat l'1 d'octubre de 1902. Al costat del far, també s'hi va instal.lar un observatori meteorològic que va funcionar fins al 1919. L'illa, un penyal de forma circular completament pla, està afectada per grans temporals de vent, pluja i neu. Els pocs treballadors que habitaven l'illot havien de suportar, d'una banda, les dures condicions meteorològiques i, de l'altra, l'aïllament. En les seves nombroses estones lliures es limitaven a passejar per l'illa, de menys de dos quilòmetres, de punta a punta, a caçar foques per alimentar-se o a jugar a cartes. Les úniques visites que tenien eren els pingüins, les foques i els corbs marins. Durant la primera meitat del segle XX, va servir de refugi i de guia a les nombroses expedicions que es dirigien a explorar el continent antàrtic. Una crònica de principis del segle XX relatava d'aquesta manera la inauguració de l'observatori: "És un dels llocs més inhòspits del món, amb permanents temporals de vent, pluja i neu. Així comencen l'any 1902 a fer-se les observacions meteorològiques".