Els cereals tornen a cotitzar a l’alça

Recordava l’historiador Joan Reglà (1917-1973) en el seu assaig El dualisme a València i els seus desequilibris, publicat a mitjans del segle passat i parafrasejant un poeta popular, que «quan en Odessa i Moscou sonen el canons de bronze, el arrós, que hui està a nou, demà pujarà hasta onze» Així s’expressava al referir-se al ‘boom’ produït en el preu de l’arròs motivat a tot Europa a finals del XIX per la guerra de Crimea (1854-1856). I ara, de nou, aquella regió del vell continent torna a estar en conflicte per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, cosa que comportarà, segons el sector agrari, un nou escenari en què es defineixin estratègies agroalimentàries a la Unió Europea (UE) capaces de flexibilitzar algunes mesures de la Política Agrària Comuna (PAC) capaces d’incrementar les produccions de cereals. «La Comissió Europea hauria d’activar nous mecanismes per garantir més drets de plantació en territoris nacionals», comenta l’agricultor valencià Daniel Ponce des de Camporrobles, on explota terres de cultius d’ordi, blat i sègol. El tancament del ‘graner d’Europa’; és a dir Ucraïna, «obre les possibilitats d’incrementar la superfície de cereals a tot Espanya», explica aquest productor associat a AVA-Asaja . En l’actualitat, el País Valencià manté una superfície dedicada a la producció de cereals –més enllà de l’arròs (15.447 hectàrees)– encara molt residual: blat (4.604 ha), ordi (14.138 ha), blat de moro (320 ha) i sègol (699 ha). Sigui com sigui, rere els canons que sonen des de l’est d’Europa els cereals tornen a cotitzar a l’alça i es presenten com «una oportunitat per incrementar aquest tipus de cultius durant les pròximes campanyes», reconeix Daniel Ponce. Això sí, s’haurà de veure com fer front als elevats costos d’explotació: gasoil agrari, abonaments, herbicides... El sòl cultivat de cereals al País Valencià representa aproximadament el 3% del total de terra agrícola, tot i que acumula només el 0,32% de la renda generada per la Producció Vegetal Valenciana; és a dir, el 0,25% de la renda final agrària. Les comarques amb més superfície cultivada són Utiel, la Vall de Cofrents i els Serrans. Malgrat això, la importància del cultiu de cereal respecte als totals del sòl cultivat és diferent segons el territori. Així, per exemple, als Ports és el principal cultiu i ocupa el 54% del total cultivat a la comarca. A la vall d’Aiora suposa el 22% del terra cultivat; a l’Alt Millars representa el 14%; a l’Alcoià, el 12%, i al Racó d’Ademús, el 11%. Des de les organitzacions agràries s’aplaudeix la decisió del Govern d’Espanya exposada aquesta setmana a la reunió del ministre Luis Planas amb les comunitats autònomes. Pretén que la Comissió Europea (CE) permeti que els estats membre puguin incrementar la producció de cereals i proteaginoses, així com adoptar mesures per flexibilitzar l’entrada de matèries primeres, sobretot per a alimentació animal, a fi que el sector agrari compti amb els subministraments necessaris per portar a terme la seva activitat. Respecte a les mesures que Espanya defensarà davant la CE, el ministre va citar l’activació de l’article 219 de l’Organització Comuna de Mercats Agraris. Es tracta de fer servir l’anomenada Reserva de Crisi, un mecanisme per intervenir en casos de greus pertorbacions de mercat i que hauria de donar lloc a l’habilitació de recursos per als sectors més afectats. A més, l’executiu central ha sol·licitat «flexibilitat» per poder destinar les superfícies de guaret o superfícies d’interès ecològic a la producció de proteaginoses o de cereals i per a pasturatge, així com excepcions en la rotació i diversificació de cultius. PAC més flexible Espanya aposta també per mesures immediates, com l’increment del percentatge dels avançaments dels pagaments directes de la Política Agrària Comuna, la flexibilització dels controls per agilitzar-los i una aplicació més senzilla i flexible del concepte de causa major, per als casos en què no es puguin complir les condicions d’elegibilitat com a conseqüència de la situació actual. A més, proposa que es puguin finançar amb Fons Europeus Agraris de Desenvolupament Rural –segon pilar de la PAC– actuacions específiques de recolzament al sector, com ja es va fer per fer front a la pandèmia de la covid-19. Més enllà de les mesures que pugui aprovar Brussel·les, els productors de cereals miren de reüll els preus a Espanya a l’espera de l’arribada dels primers barcos dels Estats Units, sobretot de blat de moro, que marcaran les referències del mercat. En el cas del blat, el possible tancament de les exportacions russes i la sequera als EUA animen els mercats . I segueix la incertesa sobre si una Ucraïna en guerra podrà normalitzar les sembres que haurien de començar a fer-se en dates pròximes. Pendents de l’impacte a llarg termini que pot generar la guerra a Ucraïna, la Unió de Llauradors recorda en un informe els seriosos problemes de rendibilitat pels que travessa el sector cerealista durant els últims anys, en especial lligats als preus que reben els productors, que es mantenen en valors constants des de fa més de 20 anys. A aquesta crisi, afavorida per l’especulació de les grans corporacions als mercats internacionals, s’hi hauria d’afegir les contínues retallades que se succeeixen en la PAC en les últimes reformes i la nova proposta de la Comissió de retallar un 13% el pressupost per al període 2021-2027, cosa que pot fer que moltes explotacions tanquin les portes per falta de rendibilitat i que Espanya hagi d’incrementar les importacions de cereals, amb el conseqüent impacte en el preus dels aliments i en el medi ambient. L’organització recorda l’elevada dependència que tenen les explotacions cerealistes de les ajudes PAC, que representen el 52,3% del valor afegit net, molt per sobre de la mitjana del 25,4% de la resta de produccions.

Els cereals tornen a cotitzar a l’alça

La situació de desproveïment de blat, blat de moro, ordi i llavors d’oli de gira-sol per la guerra al ‘graner d’Europa’ empeny productors locals a planificar noves superfícies de cultiu de cereals a Espanya

El sector agrari reclama una PAC més «flexible» perquè la Unió Europea garanteixi drets de plantació

El més llegit