Bolloré, la dinastia editorial i logística amb set d’Espanya

«¿Per què he construït un imperi de mitjans de comunicació? El meu interès no és polític ni ideològic, sinó purament financer. El sector dels mitjans és el segon més rendible del món, després del luxe». Així verbalitza l’industrial i financer Vincent Bolloré (Boulogne, França, 1952), propietari de l’empresa que porta el seu cognom i accionista majoritari del grup de comunicació Vivendi, la màxima que ha guiat la seva trajectòria professional: guanyar diners. Només així creu que pot donar continuïtat a la fortuna de la família, calculada en més de 7.600 milions d’euros, segons la revista Forbes. Les paraules del magnat bretó, pronunciades fa quatre dies al Senat francès en el marc d’una comissió que investiga la concentració del sector, agafen una rellevància especial en vigílies que el grup Bolloré celebri els 200 anys de la seva fundació, el 17 de febrer, i tres mesos abans que ell mateix faci 70 anys, coincidint amb les eleccions presidencials franceses. És el moment que l’empresari, pròxim al polític ultradretà francès Éric Zemmour, ha triat per cedir el testimoni als seus quatre fills, representants de la setena generació de la família, que continuaran la seva ofensiva per convertir-se en el grup editorial més gran del sud d’Europa, amb especial presència a França, Itàlia i Espanya. En aquesta línia encaixa l’entrada de Vivendi a Prisa (editora d’El País), de què té el 9% del capital des del gener del 2021. Ara pretén ampliar aquesta participació i controlar el 29%, per a la qual cosa espera aconseguir la preceptiva autorització del Govern espanyol abans de l’abril. L’empresari procedeix d’una rica família catòlica francesa, que el 1822 va posar els fonaments del grup Bolloré amb la compra d’un negoci de fabricació de paper situat a Ergué-Gabéric, localitat de l’oest de la Bretanya francesa banyada pel riu Odet i amb vista a l’oceà Atlàntic. L’antiga fàbrica de Papeteries Bolloré avui segueix en mans de la família, convertida en una residència estiuenca, i Odet és el nom d’una de les financeres a través de la qual el magnat francès controla la seva participació a Vivendi (27%). Inicialment l’empresa produïa paper de fumar, seguint els coneixements que un dels primers membres de la saga, l’explorador Jean-René Bolloré, havia adquirit en els seus viatges a la Xina, i comercialitzava la popular marca OCB (Odet-Cascadec-Bolloré). Després va ampliar la seva activitat a l’anomenat paper bíblia, utilitzat en la impressió de llibres de butxaca. La irrupció del film de plàstic i l’alumini com a productes substitutius del paper fi portar problemes al grup, que en aquell moment era administrat per tres germans, René, Gween Ael i Michel Bolloré (el pare de Vincent Bolloré). Tots tres discrepaven sobre quin rumb donar a una empresa que estava ofegada per les tensions financeres i endeutada amb el banc Edmond de Rothschild. En aquesta entitat treballava el propietari actual del grup, que era el petit dels cinc fills de Michel, i que s’havia decantat per la banca. Sense cap experiència industrial però amb coneixements financers, es va fer càrrec del negoci de la família el 1981. Llavors tenia 29 anys. Ho va fer enfrontant-se al seu pare i els seus oncles i comprant el deute que tenien amb Rothschild per quatre francs francesos. Tres anys després que agafés les regnes de l’empresa, Papeteries Bolloré, rebatejada com a Bolloré Technologies, va tornar a tenir beneficis, centrant-se sobretot en el mercat de les pel·lícules plàstiques per a condensadors. Un any després, el 1984, va sortir a borsa. A partir d’aquest moment i assessorat per un altre banquer amic de la família (Antoine Bernheim, soci director de Lazard), va decidir iniciar una política de diversificació per reduir la seva dependència del paper, amb l’entrada en el negoci de la logística portuària. Va comprar el 51% de SCAC (Societat Comercial de Noliejament i Combustibles) al grup Suez, i es va imposar en la licitació a altres grans empresaris com François Pinault, Francis Bouygues i Tristan Vieljeux. El president de Bolloré coneixia bé la companyia, amb una àmplia implantació a l’Àfrica, ja que en el passat havia estat dirigida pel pare de la seva primera dona i mare dels seus quatre fills, Sophie Fossorier. Poc temps després va comprar el principal armador privat francès Delmas-Vieljeux, primer amb una participació minoritària i després aliant-se amb altres accionistes minoritaris fins a aconseguir el poder. El magnat, casat avui en segones núpcies amb l’escriptora francesa Anaïs Jeanneret, repetirà després aquesta manera d’entrar a les empreses en múltiples ocasions fins a convertir-se en la seva marca de fàbrica. En paral·lel, l’empresari va anar venent negocis que no considerava estratègics i participacions empresarials minoritàries que havia adquirit per després aconseguir-ne el control. Al fracassar en l’intent, se’n va desfer amb suculentes plusvàlues que li van donar la gasolina que necessitava per a les seves futures aventures empresarials. Així, va vendre les accions que havia comprat per aconseguir el poder a Bouygyes, Pathé i part del grup Lazard amb guanys d’uns 230, 120 i 300 milions, respectivament. També es va desfer del negoci fundacional del grup, la fabricació de paper de tabac, el 2000. La liquiditat va ser utilitzada per entrar en dos nous sectors industrials addicionals al del transport i la logística: l’energia (sistemes d’emmagatzematge) i els mitjans de comunicació, activitats en part dependents de les bones relacions que tingui amb els governs dels mercats en què opera, com passa amb els ports. Entre les operacions més rellevants de l’empresari destaca la compra del 20% del grup Havas el 2004 per 600 milions, presentant-se al principi com un inversor amic. Finalment, en canvi, en va aconseguir el control, va treure de la cúpula els gestors i va orientar l’estratègia de l’empresa a favor seu. Al seu torn, el 2012 va entrar a Vivendi, al vendre-li els canals de televisió Direct 8 i Direct Star’s, i progressivament va anar ampliant la seva participació fins que va arribar a la presidència el 2014. Bolloré és avui un conglomerat de transport i logística (Bolloré Logistics, Bolloré Africa Logistics i Bolloré Energy), energia (Brittany i Blue Services) i mitjans de comunicació (Vivendi i Cnews). A través de Vivendi el grup francès és propietari de Canal+, el segell Universal Music, les editores Editis i Prisma Media, la companyia de videojocs GameLoft i la plataforma de distribució de continguts Daily Motion, entre d’altres. Bolloré també té altres actius, com els cines Mac-Mahon Cinéma, l’empresa de videojocs Bigben Interactive i participacions financeres en societats cotitzades, directament o a través de Vivendi, valorades en uns 5.900 milions a preu de mercat. Entre aquestes, destaca la seva presència a Mediobanca, Telecom Italia, Mediaset i Lagardère. Així mateix, té accions de Socfin, que explota plantacions de cautxú i oli de palma a l’Àfrica i Àsia i que ha suposat les crítiques més dures per a Bolloré per suposades males pràctiques, com l’acaparament de terres i la corrupció, i per atemptar contra la biodiversitat, una cosa que el grup nega. Bolloré compta, a més, amb tres granges als Estats Units i vinyes al sud de França, segons consta en la seva memòria de l’exercici 2020, en què va aconseguir uns ingressos de 24.109 milions d’euros, amb un benefici net de 1.563 milions. L’àrea de comunicació és la que aporta la part més gran de les vendes (66%), seguida de la logística (32%) i l’energia. Bolloré suma més de 400 empreses i 79.000 treballadors i el seu valor a la borsa supera els 14.000 milions. A Espanya el conglomerat francès és present en el negoci logístic, a través de la seva filial Bolloré Logistics Spain, creada el 2014 i amb operacions a València, (on té la seu central, dirigida per Luis Martínez), Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla. La companyia fa operacions de transport marítim i aeri, transport interior, així com serveis per carretera al nord de l’Àfrica i logística de projectes. El 2021 va aconseguir uns ingressos de 75 milions, amb uns guanys de 2,02 milions, segons el Registre Mercantil. En el negoci dels mitjans, Bolloré està present en el grup editor d’El País i la productora Bambú i acaba d’entrar a Tinkle. Bolloré té el 9,9% de Prisa, després que el gener de l’any passat comprés la participació que hi tenia HSBC (7,6%) per uns 50 milions, ampliant-la després en el mercat. Aquest 9,9% el converteix en el segon accionista, per darrere el fons britànic Amber Capital, dirigit per Joseph Oughourlian i propietari del 29,84%. Bolloré, que de moment va de la mà d’Oughourlian (president de Prisa), supera en pes en el capital tant Telefónica (9,4%) com el Banc Santander (4,14%). Si el Govern ho autoritza, arribarà al 29% de Prisa. Aquesta vol reestructurar el seu deute, que puja a 734 milions al tancament dels nou primers mesos del 2021, període en què l’editora va aconseguir uns ingressos de 486 milions i unes pèrdues netes de 82 milions. El grup francès ha declinat explicar a aquest diari els seus plans per a Prisa, tot i que fonts coneixedores de les seves intencions reconeixen que busca consolidar el seu posicionament com a grup de mitjans de comunicació dominant al sud d’Europa i amb accés al mercat de parla hispana a Llatinoamèrica i els Estats Units. Per aconseguir aquest objectiu buscarà explotar al màxim les sinergies amb Prisa en educació digital, informació i continguts d’entreteniment. S’ha de veure si Bolloré mantindrà la seva aliança a Prisa amb Amber Capital, a qui ha comprat la seva participació a la francesa Lagardère, propietària d’emissores com RFM i Europe 1, revistes com ‘Paris Match’ i editorials com Hachette Livre. Si no és així, pot ser que augmenti la seva participació aconseguint-ne el control o que surti del capital amb plusvàlues si fracassa. . De moment, no li faltarà liquiditat per a les seves inversions. Al desembre Bolloré va rebre una oferta de la naviliera MSC per comprar Bolloré Africa Logistics, que agrupa la majoria dels actius de transport i logística del grup a l’Àfrica. MSC ha plantejat un preu d’uns 5.700 milions. Bolloré li ha concedit un període d’exclusivitat per analitzar els comptes de la filial africana, que durarà fins al 31 de març. Tot s’hi val per aquest objectiu no ideològic sinó financer de guanyar diners i donar continuïtat a una dinastia representada ja pels quatre fills: Sébastien, Yannick, Cyrille i Marie. El segon, Yannick (44 anys), és el conseller delegat d’Havas i president de Vivendi, mentre que Cyrille presideix la patrimonial Bolloré. De l’amistat amb Sarkozy a donar ales a Zemmour

Bolloré, la dinastia editorial i logística amb set d’Espanya

El magnat francès Vincent Bolloré, accionista majoritari de Vivendi, vol controlar el 29% de Prisa. És la seva última incursió en un mercat amb què pretén dominar el sud d’Europa

El més llegit