Quan la pandèmia et fa més fort

El cop de la pandèmia en l’economia ha sigut completament asimètric. Ha perjudicat sectors com el turisme, l’hostaleria i el comerç físic mentre que l’activitat i el negoci en altres segments, com el de les telecomunicacions, la logística, l’alimentació o la sanitat, s’ha disparat. El director d’Economia de la CEOE, Gregorio Izquierdo, destaca que, efectivament, «com demostren, per exemple, els nivells de facturació de les empreses, la conjuntura és molt desigual». «En sectors com la metal·lúrgia s’està facturant un 37% més del que es feia abans de la pandèmia o en el de farmàcia, entorn d’un 25% més; és a dir, no és que s’hagin recuperat, és que estan molt per sobre». Per Izquierdo, aquest impuls es deu al fet que la ruptura dels subministraments globals ha provocat que aquells sectors que han pogut atendre la demanda han guanyat quota de mercat, tant nacional com europea. Segons les dades facilitades per la Cambra de Comerç de Barcelona, l’actual situació està accelerant els llocs de treball de perfils tècnics de salut, ciències i tecnologies de la informació. L’últim trimestre va tancar amb un 19,1% més de treballadors al sector TIC respecte al mateix trimestre del 2019, que representen gairebé el 4% del total d’ocupats segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). Alejandra Marly, tècnica d’anàlisis econòmiques de la Cambra de Comerç de Barcelona, explica que es multiplica la demanda en els segments tecnològics. «La nostra estructura econòmica estava enfocada al sector turístic, que s’ha vist molt perjudicat durant la pandèmia, i fins ara s’ha invertit poc en tecnologia, que és cap a on creix en aquests moments l’economia. La covid ha donat l’alerta i ens ha indicat on hi ha desenvolupament, quins són els sectors de futur», argumenta. D’aquesta manera, Marly destaca que fa falta apostar decididament per l’R+D+I, i apunta com a teixits econòmics a potenciar la digitalització, la biomedicina, la indústria química i farmacèutica, la transició del sector automobilístic al vehicle elèctric, la transició energètica de descarbonització, així com el sector alimentari. Una nova economia que, segons la seva opinió, passa per la transformació del sistema productiu. Per mantenir i impulsar el cicle econòmic expansiu que es viu en aquestes àrees, la tècnica d’anàlisis econòmiques entén que és fonamental la col·laboració públicoprivada i involucrar-hi tant pimes com grans empreses «per no deixar ningú enrere». Precisament, des del Ministeri d’Economia indiquen que aquells sectors que dirigeixen el creixement són els que ja havien iniciat una transformació en el seu model productiu, un canvi estructural i no tant una resposta cíclica de recuperació, i que, a més, presenten organitzacions empresarials més flexibles. Les dades del ministeri exposen que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector de la informació i la comunicació –que destaca pel seu bon comportament– va créixer un 10% el novembre del 2021, 57.244 treballadors més respecte al mateix període del 2019. Malgrat tot, Gregorio Izquierdo insisteix a recordar que la covid ha deixat part del teixit productiu amb cicatrius, amb debilitats estructurals i financeres, i que seria erroni pensar que s’ha superat la crisi. «Hi ha sectors que encara no s’han recuperat i que a més arrosseguen les pèrdues sofertes durant el confinament. No els podem oblidar». LOGÍSTICA: La xifra de vendes més alta «vista mai fins ara» El sector logístic ha sigut un dels sectors que millor ha trampejat la crisi. Si bé el confinament va suposar una clatellada lògica a l’activitat econòmica i també per al sector, l’acceleració del comerç electrònic s’ha traduït en una reactivació del transport. Es calcula que el sector suposa entorn del 6% del PIB. Les dificultats de subministrament de productes procedents d’Àsia el 2021 han incrementat els costos dels nolis, que van arribar a multiplicar-se fins per set, per això la demanda d’infraestructures d’emmagatzematge en proximitat ha augmentat. La demanda de magatzems pròxims als nuclis de població també s’ha incrementat. Durant l’actual campanya nadalenca, el sector logístic preveu que els enviaments creixin un 7% respecte del 2020. El president de la patronal espanyola de logística, Francisco Aranda, assegura que aquest any «s’espera arribar a la xifra de vendes ‘online’ més gran vista mai abans» en aquestes dates. Es calcula que es gestionaran entorn de 106 milions d’enviaments. Una mostra de la salut del sector són les dades d’ocupació. El volum d’empleats entorn de la logística ha crescut, segons la patronal UNO, el 14% en un any fins a més d’1,15 milions de treballadors. Segons Infojobs, el sector logístic és el demandant de treballadors més gran en els últims mesos i triplica les dades del 2019. Mentre els salaris dels conductors continuen estancats entre els 16.000 i 21.000 euros anuals, la consultora Adecco detecta un increment dels salaris per a directius i càrrecs intermedis. Així, els directors de logística i compres apunten salaris de fins a 85.000 euros fixos. Els directors d’operacions es mouen entre els 60.000 i els 65.000 euros, mentre que els caps de magatzem cobren entre 48.500 i 39.000 euros. La tecnologia s’ha convertit en un element bàsic de desenvolupament en el sector. Es demanen especialistes en previsió de demanda i analítica de dades. Segons William Barneoud, vicepresident d’operacions de la firma logística GXO, «el sector de la logística es troba immers en una gran revolució, amb importants canvis com l’avenç de la tecnologia, nous canals de venda, el constant creixement del comerç electrònic... L’automatització i la robotització seran factors determinants per afrontar els nous reptes de les cadenes de subministrament». Els gegants del comerç electrònic com Amazon i Aliexpress aposten per l’obertura de magatzems automatitzats i totes les empreses en general busquen assegurar mitjançant solucions logístiques que seran capaces d’adaptar-se a les puntes de demanda en moments de forta recuperació del consum. TELECOMUNICACIONS: Una elit per a l’edat d’or Les telecomunicacions viuen un gran moment d’expansió, tot i que a diferents velocitats. Miguel Ramírez, vicepresident de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions, explica que els serveis informàtics, el desenvolupament de noves aplicacions, la consultoria, la intel·ligència artificial i la ciberseguretat són activitats de gran creixement present i futur. No obstant, d’altra banda, hi ha el segment de la telefonia, que ja fa anys que té un volum de negoci estancat. «Es té la sensació que com que estem més a casa utilitzem molt més les telecomunicacions. I és cert, però amb tarifa plana, que genera poc negoci addicional», matisa. Amb tot, en el sector TIC, la xifra de negoci va augmentar un 4,7%, fins als 120.566, milions d’euros, segons les últimes dades disponibles del Ministeri d’Economia. Sis anys enrere, el sector facturava 90.447 milions. La inversió en tecnologia i comunicació arriba als 18.429 milions d’euros, un 7,2% més respecte a l’any anterior. I els especialistes de tots els segments tecnològics se situen en 727.000, cosa que equival al 3,8% del total de l’ocupació d’Espanya. Els indicadors més recents els va fer públics el baròmetre del sector a Catalunya, el 2 de desembre passat, i indiquen que les empreses tornaran a tancar el 2021 amb un volum de negoci superior al d’anys anteriors, i passaran dels 20.387 milions d’euros als 23.000 milions. El nombre de companyies a Catalunya creix de les 16.339 a les més de 17.000 i el nombre de treballadors, dels 114.300 als 129.000. De fet, segons l’estudi, «va ser un dels pocs sectors que va continuar generant feina en pandèmia». Les expectatives de futur són, per a tots els analistes, immillorables i, en aquest sentit, Ramírez alerta: falten treballadors per a tanta demanda. «És un problema a tot Europa. Escassegen els professionals ben preparats en temes complexos. En aquest context –reflexiona–, potser ens hem de plantejar que els estudis universitaris tal com estan plantejats no cobreixen les necessitats del sector». Davant l’edat d’or que s’augura, i per no adormir-se sobre els llorers, Ramírez apunta que s’hauria de redissenyar un sistema de formació que permeti «crear molts programadors però també una elit especialitzada en vetes de mercat emergents». FARMÀCIA: Rècord d’exportacions La indústria farmacèutica s’ha confirmat com un dels principals dinamitzadors de l’economia. Les exportacions del sector es van situar en els 12.777 milions d’euros el 2020, xifra que suposa un increment del 5,6% respecte a l’any anterior, i el valor de la seva producció en els 14.900 milions d’euros, segons les dades facilitades per Farmaindustria. La xifra de negoci de les companyies farmacèutiques suposa el 2,2% del total de la indústria espanyola, i se situa, juntament amb l’aeroespacial, al capdavant en intensitat de R+D. La inversió en aquest apartat suma el 18,5% del total destinat per la indústria a Espanya, només per darrere del 23,1% que aglutina la inversió en recerca dels vehicles de motor. El 2020 es van aprovar 1.019 nous estudis, el 34% dels quals corresponen a medicaments per tractar diferents tipus de càncer, seguits dels assajos de tractaments contra la covid. El sector dona feina a 42.600 persones de forma directa i a 170.000 indirectament. ALIMENTACIÓ: Creixement continu i sense cessament d’activitat Es pot fer abstinència de moltes coses, però no del menjar i la beguda. Així que el sector alimentari és una de les activitats que no ha parat en aquests temps de pandèmia, ni tan sols quan gairebé tot va quedar confinat. Va arribar preparat. Amb base en una enorme diversitat de productes frescos i elaborats, aquesta indústria venia d’una etapa de continu creixement sustentat en la seva capacitat d’innovació i la seva obertura exterior. Com a mostra, com recorda la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB): «Espanya s’ha situat com el segon país del món amb menys ruptures d’estoc, després del Canadà». El sector va vorejar l’any passat els 34.000 milions d’euros en exportació, amb un increment del 4,4%, i la balança comercial va ascendir a 12.608 milions després de créixer un 28%. Però no tot han sigut flors i violes. La FIAB destaca que aquesta activitat, que es manté com la primera indústria del país, també està patint per la covid. I és que la seva producció de 129.854 milions d’euros es va contraure un 5,2%, ja que la seva capacitat exportadora i l’increment que s’ha produït en la demanda de la llar «no han pogut esmorteir les pèrdues» pel tancament i les restriccions a l’hostaleria i el turisme, que suposen al voltant del 30% de la facturació del sector. Una situació que ha posat fi «a una tendència de creixement que acumulava des de feia sis anys». Treballadors i empreses l’han patit, tot i que en els dos casos, el sector «ha resistit» millor que la resta de la indústria manufacturera. L’ocupació –gairebé mig milió de treballadors– segueix un 7,9% per sota dels nivells precovid i 1.066 negocis han tancat, per tant, el nombre d’empreses queda en 30.573, després de baixar un 4,2%. A expenses del que passi en aquesta nova onada de coronavirus, l’alimentació respira alleujada per la tornada a plena activitat del canal horeca, i, tot i que no és aliena a les turbulències d’aquest final d’any, principalment l’augment de matèries primeres, confia en les seves fortaleses per mantenir el seu exitós rumb.

Quan la pandèmia et fa més fort

Ssectors com la metal·lúrgia o la farmàcia es recuperen de la crisi i presenten oportunitats de creixement inèdites abans de la covid

El més llegit