Emergència digital: els reptes de la societat que ve

El món ha entrat en els promesos feliços anys vint del segle XXI assetjat per múltiples emergències com la sanitària, la climàtica o l’econòmica. Més enllà de les nostres fronteres físiques també afrontem el repte digital de transformar les nostres societats sense que l’omnipresent revolució tecnològica instrumentalitzi o subordini la ciutadania. L’anomenat humanisme tecnològic, situar el benestar humà com a principi que regeixi el futur digital, és una de les claus d’aquesta era. Però d’aquí emanen no pocs desafiaments. El desembre, un panel de més de cinquanta experts nacionals i internacionals reunits per Digital Future Society (DFS), el projecte impulsat pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Govern d’Espanya i Mobile World Capital Barcelona, van elaborar una llista de grans prioritats digitals que administració pública, empreses, acadèmia i societat civil han d’abordar al més aviat possible. Aquests desafiaments giren entorn de quatre eixos clau: la governança de dades, la fractura digital, el futur del treball i el rol de la tecnologia en l’emergència climàtica. A continuació reflexionem per desgranar detalladament aquestes problemàtiques tecnològiques que afecten i condicionen la nostra societat: Governança de dades Des de fa anys vivim immersos en una revolució tecnològica que ha transformat el model econòmic i social, una revolució en la qual les dades són la nova matèria primera. Des que Google va ser, fa gairebé dues dècades, pioner a alimentar-se de l’empremta digital que deixaven els seus usuaris per saber-ne més i millorar el seu motor de cerca, el model s’ha estès i convertit en norma. La ja consolidada economia de plataformes no s’entén sense aquest extractivisme: les dades que generes inconscientment amb la teva activitat a Internet serveixen per crear perfils que després es venen a anunciants, que l’utilitzen per llançar-te els seus missatges. L’aplicació de sistemes d’Intel·ligència Artificial (IA) a aquest gran volum de dades va permetre anar més enllà i realitzar càlculs per predir i afectar el nostre comportament futur. Aquest model ha causat coïssor per la seva tensa relació amb la nostra privacitat i la conseqüent vulneració de la nostra autonomia i llibertat. La sociòloga Shoshana Zuboff, professora emèrita de la Harvard Business School i autora del llibre ‘L’era del capitalisme de la vigilància’, ha descrit aquest potencial de manipulació que ostenten gegants com Facebook, Amazon o Google com un «cop d’Estat des de dalt». Davant aquest escenari, un dels grans reptes de la nostra era serà la regulació de la protecció de dades a escala global. Allà, la Unió Europea (UE) està assumint el lideratge. El 2016 va posar en marxa el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Tot i que pionera, la llei té obstacles. «No fa falta més legislació, sinó mesures perquè realment s’implementi», assenyala Manuela Battaglini, consellera delegada de la consultora Transparent Internet i experta en ètica de les dades. «Les grans tecnològiques els compensa pagar la multa i continuar incomplint les lleis». L’abril passat la UE també va presentar la primera llei del món que regula l’ús de l’IA. Els experts aplaudeixen la iniciativa, però alerten del risc que no s’inclogui l’aplicació de la tecnologia en el camp de la salut i que el seu caràcter punitiu no atregui la inversió. «Per diferenciar-se del model dels Estats Units i la Xina, la UE ha de centrar-se en una innovació més transparent i ètica», apunta Battaglini. I és que l’ús d’algoritmes –complexes fórmules matemàtiques– per agilitar el processament de grans volums de dades i automatitzar decisions pot tenir el risc d’amplificar biaixos racistes, masclistes o de classe ja presents en la societat. Virginia Eubanks ha documentat la manera com l’aplicació d’algoritmes en els serveis d’assistència social, en el sistema judicial i en la vigilància de barris ha servit per castigar els pobres. Als Països Baixos aquest sistema va expulsar de les ajudes públiques gairebé 30.000 famílies humils i d’origen immigrant, un escàndol que va tombar el Govern. «En lloc d’amplificar la discriminació hem d’utilitzar la tecnologia per afavorir els col·lectius minoritaris tradicionalment perjudicats per les institucions», assenyala Carina Lopes, directora del ‘think tank’ de DFS. Battaglini coincideix en aquest enfocament, però apunta que les lleis europees no se centren en els grans problemes de desigualtat. «La regulació no afavoreix que hi hagi sentències sobre algoritmes», assenyala, incidint que des de la perspectiva ètica es defensa no regular la tecnologia, «sinó els problemes que produeix». Un altre dels reptes del futur en aquest ús de les dades és la configuració de les anomenades smart cities o ciutats intel·ligents. Des de l’ecosistema empresarial la digitalització i datificació de les urbs es veu com una oportunitat per fomentar una mobilitat més sostenible i connectada i una gestió pública més eficient. «Per prendre decisions es necessiten dades, el repte és utilitzar-les mantenint la seva privacitat», explica Miquel Martí, director general de Barcelona Tech City. No obstant, organitzacions com l’Observatori de Drets Humans i Empreses en el Mediterrani (ODHE) adverteixen que està servint com «excusa» per implantar tecnologies de vigilància més restrictives. Bretxes digitals La successió d’escàndols de privacitat ha fet que la ciutadania prengui consciència del’impacte personal i social d’aquest model de negoci digital. L’entusiasme amb les plataformes ha deixat pas a l’escepticisme. No obstant, encara queda feina per fer. «Amb la pandèmia la gent s’ha preocupat més per l’ús que es fa de les seves dades, però hem de continuar fomentant un pensament crític més gran», remarca Cristina Colom, directora de Digital Future Society. El 2005 la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (CMSI) va reconèixer internet com a recurs mundial que requeria una gestió multilateral, transparent i participativa. No obstant, a Internet el poder es concentra a les mans d’uns quants gegants tecnològics, que viren cap a una tendència oligopolística que distorsiona el mercat i que també és una de les preocupacions de la nostra era. Davant la dependència d’aquestes companyies nord-americanes, Battaglini advoca per una «governança pública del ciberespai». «Internet és una infraestructura crítica, però a diferència d’altres com les carreteres no està controlada de manera democràtica», lamenta. «O hi ha un canvi de model o les plataformes continuaran dient als governs què fer». En aquest marc, una de les grans bretxes que travessa la societat digital és la desigualtat en l’accés a Internet. A Espanya, les grans ciutats acceleren la seva digitalització mentre àrees rurals i barris pobres es converteixen en punts morts. «Si no dissenyem un sistema tecnològic més inclusiu, magnificarem aquests biaixos socials», alerta Colom. El desplegament de la xarxa 5G pot ser clau per resoldre algunes de les limitacions a l’accés a la xarxa. Més enllà de la desigualtat de classe, una de les bretxes que més afecten la inclusió digital és la de gènere. «Falten dones en els alts càrrecs tecnològics, en la presa de decisions, en els equips de programació i falta que les aplicacions es dissenyin amb perspectiva de gènere», apunta Lopes. L’experta també assenyala l’urgent repte de digitalitzar les pimes, que van «amb molt retard» i són clau per a l’economia espanyola, ja que representen fins al 28% del teixit productiu del país. L’auge dels atacs cibernètics durant l’últim any posa en relleu la necessitat de les pimes d’adaptar-se a l’entorn digital reforçant la seva protecció. Futur de l’ocupació La pandèmia ha posat en relleu els canvis que la tecnologia ha causat en l’ocupació. No obstant, l’asimetria de poder causada pel capitalisme de plataformes i la nova economia digital és un problema que s’arrossega des d’abans. A Espanya un 18% de la força laboral ha fet de rider per a empreses com Glovo, treballant de repartidor per a Amazon o fitxat pel sector de les cures. A Europa un 11% depèn dels ingressos d’aquestes plataformes. És per això que, apunta Lopes, «cal regular la relació laboral dels empleats de plataformes digitals». El seu model de falsos autònoms amenaça els drets dels treballadors. Però els experts també assenyalen un altre risc: l’automatització mitjançant algoritmes de la selecció de personal. Tot i que la nova Llei Rider aprovada al maig obliga aquestes plataformes digitals a informar als sindicats de com funciona la presa de decisions algorítmica per detectar si la tecnologia incorre en errors esbiaixats, les empreses «s’escuden en la llei de la propietat privada per no fer pública aquesta informació». Aquest xoc legal «serà un debat candent en els pròxims anys», apunta Lopes. Tecnologia i emergència climàtica Finalment, tot i que no menys urgent, els experts de DFS criden a fomentar l’aplicació de noves tecnologies com l’IA o el 5G per reduir l’impacte del canvi climàtic i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Davant la preocupació per l’empremta climàtica d’algunes tecnologies, posen com a prioritat el desenvolupament de sistemes verds així com l’impuls de l’economia circular, que fa del reciclatge dels materials la clau per a una producció sostenible amb el planeta. Aquí, Europa també està marcant el debat global. Però queda molta feina per fer. I és que, com remarca Lopes, l’emergència climàtica supedita totes les altres preocupacions i reptes per construir la societat del futur: «No hi haurà transició digital justa si no es parla del canvi climàtic, perquè aquest tornarà a afectar els col·lectius més vulnerables».

Emergència digital: els reptes de la societat que ve

Els experts alerten de la necessitat d’aconseguir una regulació global de la protecció de dades, reduir la fractura digital i l’acumulació de les plataformes així com promoure una tecnologia més sostenible amb el planeta

El més llegit