La vida va néixer del mar i aquesta massa d’aigua salada potser és l’autèntica protagonista de ‘Nicolau’, la novel·la debut d’Antoni Veciana (Reus, 1977). Publicada per la jove editorial barcelonina La Segona Perifèria, aquest llibre de poc més de 150 pàgines impacta en el panorama literari actual per la seva originalitat i força narrativa. ¿Qui és Veciana? Es presenta com a filòleg, dramaturg i actor de teatre amateur, amb una peça teatral estrenada, ‘Patró’, i una altra al calaix esperant el seu torn. Aquesta dimensió teatral, amb la xarxa de relacions entre personatges ben dibuixada, es plasma a ‘Nicolau’. La novel·la revisita el mite grec de Glauc, l’home que es converteix en un ésser mig peix, mig humà, i adquireix la immortalitat reservada als déus. De fet, Veciana recull aquesta llegenda que perviu més o menys transformada en diferents punts del Mediterrani i que ha inspirat entre d’altres relats el de Mercè Rodoreda, ‘El riu i la barca’.
Crítica de llibres